Ens comenta que ha viatjat per tot el món a la recerca de la creació de la pròpia imatge homogènia la qual estem creant, i ha volgut captar amb la càmera un reguitzell d'aquestes imatges. Puc dir que n'hi ha algunes de força impactants.
Les paraules de Zed ens diuen que: La indústria de la bellesa mou 160 milions de dòlars l'any. El culte al cos que arriba ja a tots els llocs del món, s'ha convertit en la nova religió i que vivim en una societat que reivindica i idealitza la joventut. Les operacions de cirurgia estètica s'han convertit en alguna cosa més que prescriptives. A orient es volen "occidentalitzar" els ulls. A l'Àfrica s'extès l'us de productes per aclararir la pell i allisar el cabell. A sudamèrica les dones volen assemblar-se a la nina Barbie i les portades de revistes les ocupen models rosses. Al Japó augmenta l'anorexia i a la Xina proliferen els consursos de bellesa que havien estat prohibits per fomentar la "contaminació espiritual". Als EE.UU. els nordamericans es gasten més diners en estètica que en educació.
Aquesta nova forma de globalització del cos s'ha convertit en una vulgar marca universal. Hem creat un món que recompensa i castiga social, psicològica i econòmicament la nostra imatge. Tots volem resultar "atractius" i tots volem ser estimats. Però cal que hàgim de tenir tots els mateix nas, els pits més grans, la pell més estirada, les cames més llargues i mantenir-nos sempre joves?
Vinculem l'autoestima a la nostra imatge, però les conseqüències psicològiques i emocionals que això comporta, son molt complexes. Zed Nelson
La mostra de fotografies és la constatació d'uns fets que ens sorprenen, com veure que a l'Iran les noies es redueixen el nas per occidentalitzar-se i a la Xina es posen pròtesis per la mateixa raó. Tot una paradoxa.
.jpeg)
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada