Amb els ulls oberts

"Almogàver adormit, ja sabras posar-te de filera amb aqueixa tropa de plàtanos,
novella, polida, endiumenjada, i fatxendera?"

Anem sempre tant distrets, que passejant per la ciutat ensopegues a vegades amb coses que no t'hi havies fixat mai, o bé que han estat instal·lales de nou. El Passeig de Gràcia l'estan remodelant fa temps a troços, i a mesura que van acabant, van obrint els nous espais.  Just davant del Palau Robert vaig descobrir aquesta placa a terra, davant de l'alzina a la qual es refereix el poema de Verdaguer, i aleshores és quan aixeques la vista i la veus a ella que fa força patxoca. Bé, em va agradar la troballa i comparteixo la iniciativa, malgrat que costa poder-ho llegir, atès que la placa es trepitja continuament pels transeünts que, com la majoria, anem badant a dreta i esquerra atrets per altres interessos puntuals.

Vaig fixar-me aleshores que els plàtans son els amos i senyors de bona part del passeig, compartint espai amb els fanals modernistes, i d'una manera tímida l'alzina s'enlaire enmig d'ells. El romanticisme de primers de segle XX encara subsisteix pels badocs que ens agrada trobar quelcom de diferent en les nostres passejades habituals.

Són aquestes petites coses les que et fan sentir bé, que la rutina es trenca per un moment, i que val la pena anar per la vida amb els ulls ben oberts i explorant els nostre entorn que no per ser cotidià, és menys interessant.

***