dilluns, 1 de febrer de 2010

Comunicació no verbal

Encara falten uns mesos i ja ha començat la pre-campanya electoral per la Presidència de la Generalitat i pels components del Parlament.

Mai com ara la classe política en el nostre país havia estat tant desprestigiada malgrat que, sortosament, en la nostra societat democràtica tenim necessitat de trobar persones que vulguin tirar endavant les institucions. No sempre sorgeixen líders amb carisma, amb intencions netes de fer país. Sóc crítica amb les actuacions dels polítics però no m'ha agradat mai ser irrespectuosa amb els que ens volen a vegades "vendre la moto" de les seves intencions. He assistit a poques trobades on els candidats intenten exposar els seus programes perquè hi trobo molta demagògia i massa posades en escena perque els assistents s'impregnin d'eufòries desmesurades. Prefereixo més observar als candidats en les entrevistes televisives que els fan. Hi ha una comunicació no verbal en la que puc intuir el grau de netedat dels aspirants als alts càrrecs. Sigui el rictus facial, sigui la gesticulació de les mans, o en el meu cas, poso especial atenció en la mirada i en els ulls. Poques vegades m'ha fallat la intuició. Quan no veig claretat, no la veig.... hi ha alguna cosa que detecto que després el temps em dóna la raó. Serà perspicàcia femenina, suposo.

Quan haig de votar, m'ho penso molt, intento revisar la trajectòria del líder i de les persones que formen les llistes electorals, però no sempre he votat al candidat que el meu instint m'ha suggerit, ja que a darrera hora poden influir moltes coses, com opinions dels amics, o canvis de rumb de les campanyes, etc., però dins dels meus dubtes, ho faig a conciència donant-li un vot de confiança, si mes no, sé que serà per quatre anys, ja que aquest crèdit pot canviar dins d'aquest periode.

Així doncs, ja s'ha posat la directa, de totes maneres crec que les campanyes polítiques comencen sempre l'endemà de les eleccions, i romanen fins a les properes. Sempre estem en campanya electoral!!!


***


5 comentaris:

vpamies ha dit...

Ens falten líders de debò. Aquest any, no surto de casa: ningú mereix el meu vot.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ui! la propera vegada que en veiem estaré molt pendent de com em mires als ulls.
Saps? jo penso que la qualitat dels dirigents fa parella amb la qualitat dels dirigits. No em sembla que d'uns dirigits bons en sortissin dirigents dolents. I a l'inrevés. Em sembla, vaja...

Marta ha dit...

vpamies: Totes ls opcions són respectables.

Xiruquero:Fixa't també amb la gesticulació de les mans....a més dels ulls....
El segon punt no l'acabo d'entendre.
En el món del treball, no sempre les parelles de dirigents i dirigits són de la mateixa qualitat. Hi ha molts intents de divorci.

Met ha dit...

Coincideixo amb tu quan parles de mítings per insuflar eufòria.
Només he assistit a un míting polític, perquè el feien sota de casa i volia veure de què anava... Tothom era del partit, dut en autocars... gent conveçuda per fer "bulto" davant les cameres de televisió.
Tot era perfecte, i et donaven ganes de votar allà mateix... Després, a casa, i al cap dels dies veus que molt de fum i paraula buida.
Els mítings no haurien de servir per a convèncer els dubtosos i no els convençuts? :(

Marta ha dit...

Completament d'acord Met