A la ciutat de Pamplona no ens hi vam acostar. Vam veure la festa per activa i per passiva pel canal de la TV local. Els "encierros" del dia els donaven repetidament al vespre amb les agafades dels toros en un primer pla, i a més explicant fil per randa tots els detalls de les clavades de banyes als "mozos". Suposo que s'ha de ser fill d'un lloc i haver-ho viscut des del bressol, per valorar unes Festes així, ja que els que ens ho mirem com espectadors no acabem de trobar-hi massa el sentit per exposar així el físic davant d'unes bèsties de mitja tonelada. El problema principal és la massificació. Només en els dos minuts i escaig que duren els "encierros", les corrues de gent al voltant dels toros, impedeixen córrer d'una manera folgada i les allaus humanes se succeixen constantment.
El menjar i el beure sense descans és la tònica general, i a les tardes les "corridas" són l'espectacle diari a les "plazas" en les quals lluiten els millors toreros tallant orelles i cues de brau.
Des del nostre privilegiat refugi a la Vall de Salazar, ho vam experimentar des de la "barrera" (mai tant ben dit). I això si, vam trobar els pobles força tancats, atès que el joves estaven de farra a la capital.
De totes maneres, el nostre interès eren les muntanyes, els prats i la natura, i aquests no s'havien desplaçat. La seva Festa era el verd omnipresent, les flors, les vaques, els xais i els cavalls pasturant. Era la festa de la Natura ufanosa.
***
3 comentaris:
Hola Marta , jo també he seguit els sanfermines des de Núria,és tot un espectacle que et deixa astorat. Crec que s'ha de ser de la terra per compartir-ho.
Què em dieu de l'astorament que produeix la contradicció en el nostre país, de mantenir festes de corre-bous i la prohibició de les "corrides"
Joan: Malgrat no ser partidaria dels toros en totes le seves variants, penso que hi han certes diferències entre "corridas" i "corre-bous".
Publica un comentari a l'entrada