Festes vermelles i verdes

Una vegada més he pogut comprovar que només allunyant-nos uns pocs kilòmetres del nostre entorn habitual, que la nostra vinculació amb el país del qual depenem, és realment abismal, i això que Navarra no és Espanya, però aquest afany del toreig i el món dels sanfermines, al qual hem coincidit sense haver-ho projectat, ens ha deixat una mica astorats. Potser perquè les notícies que ens arriben aquí son més aviat descafeinades, però haver vist la gent entusiasmada per aquesta festa d'origen medieval, la qual s'ha popularitzat massivament des de meitats del segle XX, amb connotacions turístiques, és difícil de païr.

A la ciutat de Pamplona no ens hi vam acostar. Vam veure la festa per activa i per passiva pel canal de la TV local. Els "encierros" del dia els donaven repetidament al vespre amb les agafades dels toros en un primer pla, i a més explicant fil per randa tots els detalls de les clavades de banyes als "mozos". Suposo que s'ha de ser fill d'un lloc i haver-ho viscut des del bressol, per valorar unes Festes així, ja que els que ens ho mirem com espectadors no acabem de trobar-hi massa el sentit per exposar així el físic davant d'unes bèsties de mitja tonelada. El problema principal és la massificació. Només en els dos minuts i escaig que duren els "encierros", les corrues de gent al voltant dels toros, impedeixen córrer d'una manera folgada i les allaus humanes se succeixen constantment.

El menjar i el beure sense descans és la tònica general, i a les tardes les "corridas" són l'espectacle diari a les "plazas" en les quals lluiten els millors toreros tallant orelles i cues de brau.

Des del nostre privilegiat refugi a la Vall de Salazar, ho vam experimentar des de la "barrera" (mai tant ben dit). I això si, vam trobar els pobles força tancats, atès que el joves estaven de farra a la capital.

De totes maneres, el nostre interès eren les muntanyes, els prats i la natura, i aquests no s'havien desplaçat. La seva Festa era el verd omnipresent, les flors, les vaques, els xais i els cavalls pasturant. Era la festa de la Natura ufanosa.

***