dissabte, 13 de setembre de 2014

De dos en dos

Dos llibres, dues escriptores, dues èpoques, dues dones i dues maneres d'afrontar les realitats de la vida.

Acostumo a endur-me literatura per llegir quan ens desplacem de viatge, és una companyia que mai fa nosa i t'acompanya en moments de lleure personal. Vaig anotant en una carpeta de l'escriptori de l'ordinador, títols que la gent va recomanant i quan preparo la maleta, l'obro i dóno un cop d'ull a la relació que he anat acumulant. És llavors quan vaig a la Biblioteca a buscar els títols triats. Aquesta vegada han estat aquests:

La venedora d'ous. Una novel·la dedicada a una dona pagesa que porta una granja en companyia del seu marit i els seus fills. No coneix altra cosa que el treball de pagesia al qual es dedica en cos i ànima, des de la sortida a la posta del sol. Casada des de molt jove, no coneix altra vida que aquesta. Per sort sap llegir i escriure i pot ajudar al marit amb els comptes, el qual és un bon home, malgrat la carència d'uns mínims coneixements escolars. La granja està situada al sud d'Alemanya i l'acció s'ubica el 1936. La guerra va capgirant tota la situació familiar.

El canvi que es va produint en la persona d'Eva, la venedora d'ous, durant la dictadura nazi, és el gran repte que l'escriptora ens vol mostrar d'una dona ingènua i senzilla que va adquirint coratge a causa d'esdeveniments impensables, i va entenent el món que l'envolta i que ella mateixa no ho hauria pogut imaginar.

Sempre narrada en primera persona, analitzant els sentiments més íntims, fent-se preguntes, trobem un personatge molt generós que amb inteligència sap donar la volta a totes les situacions amb les que es va trobant.

És la primera novel·la de la seva autora, Linda D. Cirino, nascuda a Brooklyn i descendent d'emigrants polonesos. Un relat senzill i tendra pels qui ens agrada intimar amb els sentiments.


Miracles perversos. Aquesta novel·la l'autora ens endinsa en una espècie de joc misteriós que no es deslloriga fins al final, on una dona en aquest cas, moderna del nostre temps, vídua d'un famós escriptor, es troba rebent correus electrònics anònims d'assetjament, sense possibilitat de resposta, d'algú que la coneix perfectament i que a base de mentides entrecreuant ficció i realitat, la fa ballar al so que vol.

Carme Torras va guanyar el XXè Premi Ferran Canyameres amb aquesta novel·la el 2011. És una narració de les que qualsevol lector que vulgui un repte, l'ha de llegir. És completament imprevisible, ja he dit que fins la darrera pàgina no es treu l'entrellat. És una novel·la que entreté al lector a la vegada que la dosi d'intriga et va portant a desitjar arribar al final en un curt termini. Crec que és un relat molt imaginatiu i surt dels estereotips establerts.



***


2 comentaris:

Carme ha dit...

Marta: moltes gràcies per llegir els Miracles i per la ressenya. L'enllaço a la meva pàgina web. Salutacions.

Marta ha dit...

Gràcies Carme. És un privilegi rebre un comentari de la mateixa autora del llibre.