diumenge, 28 de setembre de 2014

Tarda de pluja i reflexió

Un diumenge a la tarda de pluja intensa. Ahir també va ser un dia intens pels catalans. Avui, en una tarda de calma interior que ajuda a la reflexió, aprofito per donar un cop d'ull a la premsa després dels fets que ens estan marcant als catalans sota el guió previst des del començament del procés. L'agenda es va complint fil per randa des d'aquelles conferències en les que varem participar, iniciades a Omnium Cultural i que una vegada començat el procés sembla que l'acceleració ens ha portat al dia d'ahir, i gràcies a tot un poble que hem obert els ulls i hem anat veient amb il·lusió un nou camí per la nostra nació prou menystinguda durant tres-cents anys.

Podem dir orgullosament que tenim uns intel·lectuals que gran qualitat. Veient la pluja des de la finestra, llegeixo a:

-Carles Capdevila. Al·ludeix als profetes polítics que no són capaços de demanar disculpes cada cop que la realitat s'entossudeix a desmentir els seus pronòstics.

-Vicenç Villatoro. Al·ludeix al President del Govern Espanyol, que diu que voler votar es voler ficar-se en un embolic.

-Pere Mas. Al·ludeix el compte enrera i la sortida a la Porta del Palau de la Generalitat al President Mas, amb la proclama predilecte: "Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra"

-Marcel Mateu (Professor Dret Constitucional). És una qüestió política. No s'ho miraran politicament"

-Ignasi Aragay. Parla del Pujolisme i les fuites del relat oficial dels últims mites de la Transició. 
El consens pel dret a decidir, que inicialment no qüestionava la pròpia memòria democràtica, ara va més enllà i reclama regeneració interna, passar comptes, rellegir el passat amb ulls crítics. Ja no és possible només girar full. Ni només culpar Espanya. Hi ha també l'exigència de fer net a casa, de trencar amb l'statu quo.

-Toni Soler. Optimisme. Comença l'acceptació de la premsa internacional de les aspiracions catalanes. Poden passar moltes coses, anant malament ens haurem carregat de raons i haurem forçat al govern espanyol a desacreditar-se davant d'Europa. Com més optimistes siguem, més lluny arribarem.

Vicent Sanchis. Fer costat als funcionaris que no tindran cap coixí públic. Se la jugaran. Són del tot necessaris per arribar a un final que culmini la gran travessa. Els necessitem, Posem-los la xarxa perquè facin el salt necessari i ens salvin la dignitat. 

Editorial de l'Avui. Les urnes estan a punt i tothom sap que no serà senzill arribar-hi. L'enemic és fort, molt fort, i intransigent, molt intransigent. Un enemic que no cal menystenir però al qual cal recordar, amb tota cordialitat, que no és pas un rival perquè els catalans li ho considerin de manera inexorable, sinó perquè ha escollit governar contra uns homes i unes dones que considera la seva ciutadania. Els ciutadans d'un país democràtic no són només una dada estadística, ni un poble amb vot però sense veu. A la ciutadania se l'ha d'escoltar. Emancipar-se d'un poder sord és un simple exercici de llibertat col·lectiva. [sic]


S'ha fet de nit, i.... segueix plovent....




***

3 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Molt bona entrada! Ben sintetitzat.

joan antoni de luna ha dit...

Tal com dius, es va complint tot fil per randa, però també per part de l'Estat. La impossibilitat de votar també es complirà fins que el TC dicti sentència i... aleshores ja ho veurem. No res tornarà a ser igual però.

Marta ha dit...

Gràcies Helena!

Joan: De moment tenim data. Confio en el Govern català. Fa temps que tot s'està preparant a consciència. Trigarem molt o poc, qui sap, però crec que hi hauran canvis. No pot ser tenir un mur davant. Caurà com a Berlin.