divendres, 2 de gener del 2015

Història negra

Començar l'any amb el comentari d'una lectura com aquesta, pot semblar una mica forassenyat i de mal averany, però ni de bon tros, tot és pura coincidència, atès que va ser a finals de l'any passat quan la vaig llegir, i m'he permès aquesta llicència, desitjant que sucessos com aquest no es produeixin sovint, i que veiem que malgrat el pas del temps, aquests sentiments malignes envers els altres, són de difícil aturador.

Existeix el periodisme d'investigació i en el cas del Pep Coll, també existeix l'escriptor interessat en esbrinar sucessos esfereïdors ocurreguts a la seva terra, just després de la Guerra Civil, i és el que ens ha demostrat en aquest llibre que va guanyar el Premi de la Crítica 2014 i Premi Creixells també 2014.

La infantesa de'n Pep Coll, va ser marcada per la matança d'una família de masovers que va commocionar a aquesta vall del Pallars Jussà l'any 1943. L'escriptor molt arrelat als seus orígens, l'any 2010 va ser arrossegat pels seus seus records d'infantesa, i li va faltar temps per ubicar-se a Pessonada al seu poble de la Vall de Carreu per entrevistar a les persones d'aquells indrets que encara eren vives, i fer un seguiment per intentar trobar l'entrellat d'uns fets que la justícia franquista no va saber, o no va voler resoldre.

La novel·la ens mostra un retrat biogràfic d'uns personatges que van intervenir en aquells fets, els quals els va relacionant a mesura que el relat avança, i va absorbint al lector en una història negra la qual es va desllorigant poc a poc no sense dubtes continus de com es debien esdevenir els crims. Hi han moments de forta tensió i emocions, que pot ferir susceptibilitats al lector degut a les descripcions que en fa l'autor dels instants durs de les agressions, les quals fan contenir la respiració i no deixen indiferents la cruesa dels actes.

El llenguatge propi del Pallars Jussà que l'escriptor empra en tota la novel·la, és d'un fort enriquiment literari, envoltat de mots que sovint s'han de consultar a l'enciclopèdia pels que ignorem el seu significat.

Pep Coll, un escriptor de casa nostra, conegut pels seus reculls de llegendes, ens mostra una vegada més el seu talent, per conduir-nos a uns personatges reals d'uns racons desconeguts, d'unes societats rurals tancades en elles mateixes, que malviuen amb pocs recursos, i amb totes les consequències que d'això se'n deriven.

***

L'autor ens presenta la novel·la amb una cita de l'obra:  "La Klaxon i el camí" de l'any 1931, del poeta Carles Sindreu, de la qual transcric un fragment:

& Corones mortuòries de catxú. Amb flors estampades. Neumàtics decorats. Una sola mida per a totes les penes. La pluja no pot fer altra cosa que envernissar més els colors. Una corona de ginesta pot esdevenir una corona de gira-sols. Tot depèn de les atmosferes........

1 comentari:

Marta ha dit...

M. Carme Crespi
Nosaltres tambe l'hem llegit. Realment esfereidora. Sembla impossible un cor tan dur. I es real!