Rebomboris i bullangues

Per Nadal/Reis ens vam autoregalar alguns llibres, un dels quals ha estat la novel·la Mariona de la Pilar Rahola, la qual tenia un cert interès en llegir-la degut a que la ubicació dels personatges era a la Vila de Gràcia, els fets històrics dins del segle XIX i amb l'incentiu afegit del nom de l'autora.

Precisament és aquest incentiu el que m'ha resultat decebedor, ja que malgrat que la novel·la ja està a la seva tercera edició, penso que aquest èxit ha estat més pel nom de l'autora (com diu la meva companya Maripepa en el seu bloc), que pel seu contingut. La col·laboració personal en mitjans audio-visuals són bàsics per aconseguir a vegades resultats no merescuts.

Estic molt d'acord amb la Maripepa, que la Pilar Rahola no ha estat encertada en aquest relat. No perquè sigui periodista, atès que he llegit novel·les escrites per periodistes força reeixides, però si que crec que ha volgut exposar fets històrics, fent breus pinzellades reiteratives i atapeïdes dins el context, i el resultat ha estat accelerat i discordant.

El personatge de la Mariona i els del seu voltant, els veig com uns personatges extrets de les obres de'n Guimerà, tant pel seu tarannà com pel dramatisme que els hi vol donar, en aquest cas no rural, ja que són fills del barri barceloní de Gràcia, però la escriptora els tracta de manera semblant a les dramaturgies "guimerianes" però evidentment sense l'encert del dramaturg, ja que resulten beneits i babaus indignes del moment històric que vol reproduir.

 L'autora no ha sabut plasmar gaire bé el pas del temps. Ha intentat el modern "flashback" el qual es perd entre línies sense massa enginy, amb força desconcert pel lector. Penso que ha volgut escriure una novel·la ambiciosa per fer descobrir les bullangues del segle XIX en boca dels protagonistes, però que el resultat al meu parer, no ha estat gens satisfactori.

A la meitat del llibre, en el capítol on es desfermen per tot el territori les revoltes per les protestes de les lleves, està carregat de noms de militars, revolucionaris, cites dels diaris, xifres de joves de cada població afectada, tot un batibull d'informació, la qual cosa costa d'assumir, i gairebé et deixa sense alè. Tot comprimit en 11 pàgines que una vegada enllestit el tema, has de deixar anar la respiració. Aquesta és la dinàmica de tota la novel·la, la qual m'ha semblat com he dit abans, disbauxada i amb manca d'interès.

En quan a la prosa, la veritat, no sembla que sigui d'una persona experimentada en l'escriptura. Potser ha estat la intenció de voler arribar a tothom, amb la inclusió de cançonetes i dites de l'època, però als que ens agrada trobar novetats en la lectura, aquest relat no ha estat gaire aconseguit, he arribat a pensar que podria ser un relat dirigit a un públic juvenil, però ni tant sols això, ja que he llegit novel·les per aquest públic molt més acurades que aquesta que suposadament és per adults.

Com a positiu només he trobat que ha fet interessar als lectors, a revifar els coneixements dels conflictes socials que es van esdevenir en la segona meitat del XIX, però d'una manera reiterativa en excés i massa densa i carregosa en quan a l'exposició dels fets. Feia molt temps que no havia hagut de llegir capítols d'una novel·la en diagonal i passar directament a l'epíleg.

***