dimecres, 6 de maig de 2015

La forma de les coses

Llegir teatre costa posar-s'hi, però quan és proposat pels Clubs de Lectura com a eina de treball constates que és un plaer. Saps que el debat està servit i la tertúlia assegurada.

No vaig anar a veure la representació que va fer el Teatre Lliure en el seu moment, ni tampoc la versió cinematogràfica, però el llibret l'he pogut llegir un parell de vegades i n'he tret força "suc". Moltes vegades en els escenaris s'escapen moltes frases que no acabem de copsar del què l'autor ens vol transmetre, doncs hi han més motius aparents de posada en escena que fa que l'espectador no pugui concentrar-se totalment en el text, i en canvi en el teatre llegit els personatges s'ens fan més presents ja que estan despullats dels decorats que els envolten a escena i l'atenció lectora incideix més amb els diàlegs que es van succeint.

En el cas de l'obra que ens ocupa, el seu autor Neil Labute, dramaturg nord-americà nascut el 1963 a Detroit, ha obtingut diversos guardons per la seva trajectòria, el qual a través de les seves obres, s'ha erigit en un jutge impacable del costat més fosc de la naturalesa humana i de la societat nord-americana. La forma de les coses va ser escrita l'any 2001 i traduïda al català el 2007. Segons Julio Manrique que la va dirigir, considera que és un dels millors textos de l'autor, com una història perversa, provocadora, intel·ligent i divertida alhora.

Manrique ens diu que veu l'obra com una tragicomèdia sobre la vanitat humana, amb un personatge d'àngel-dimoni que ens recorda amb ferocitat allò que som. Jo afegiria que els enganys i manipulacions d'uns sers humans envers als altres, constitueixen una manca de respecte i amoralitat sense escrúpols per aconseguir uns objectius mancats d'ètica personal.

Els personatges són quatre. Dues parelles de les quals, tres són amics de la universitat i tot comença amb la incorporació d'quest nou personatge, una dona que és la que provoca el desgavell de la situació.

Crec que és interessant com l'autor ens vol fer veure de quina manera una manipulació intel·ligent pot trasbalsar la vida de quí no s'ho espera. És un retrat que ens ajuda a entendre moltes coses de la condició humana i que és difícil d'esmenar.


***


2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Jo la vaig veure, em va agradar molt però no la recordo gaire. Crec que té relació amb la història de l'art. Me l'hauria de llegir.

Marta ha dit...

Resposta a Helena,
Si, vas ben encaminada, és sobre l'art en general i les "línies vermelles" que a vegades es traspassen. No costumo a donar gaires "pistes" en els meus comentaris per respecte a les persones que potser s'animen a llegir. Crec que a tu et pot agradar molt el llibret, malgrat que l'edició no és bona ni la traducció tampoc gaire.