Aquesta nova faceta novelística de Llach, promet. Sempre he considerat que és una persona culte i amb idees clares i això ho transmet en els seus escrits. Parla del que coneix i ho transforma en novel·la. Les dones de la Principal és la història d'una nissaga familiar que comença a finals del segle XIX fins el segle XXI. Les dones catalanes sempre han estat el pal de paller de les famílies i a la novel·la es dóna aquesta circumstància.
La ubicació és en terra de vinyes i al entorn del negoci del vi. Després del desastre de la filoxera, la comarca va haver de fer transformacions per tornar a conrear unes terres malmeses per la plaga, i aquí és on entren les dones amb esperit emprenedor i prenent decisions que no sempre eren ben vistes per la tradicional mentalitat masculina.
Amb un argument digne de les millors trames de novel·la negra, i amb dosis de sensibilitat respecte als personatges que integren aquest relat, Llach no deixa indiferent al lector. Fa surar tots els tabús com l'amor sense contractes, l'homosexualitat, la hipocresia eclesiàstica, secrets familiars, i els encobriments per interessos personals.
El llenguatge és molt acurat i sense encarcaraments literaris, amb paraules cultes i girs idiomàtics, que fan que el lector se senti en tot moment afortunat i còmode amb la seva lectura. També l'estructura del relat és peculiar. Els novelistes moderns han adoptat aquesta manera de narrar, barrejant èpoques o moments perquè la ment del lector treballi en sentit regressiu o progressiu, donant joc a la història que va fluint, la qual cosa trobo genial. Llach està al dia de la novelística contemporània i ho fa present.
Aquesta segona novel·la doncs, per mi ha superat en escreix l'anterior, és amena, intrigant i fa gaudir de bones estones. Esperem que aquest nou aspecte que ens ha mostrat l'autor de l'Estaca, ens torni a sorprendre amb una nova deixa literaria.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada