dijous, 6 d’agost de 2015

Es pot fer realitat una utopia?

Amb la intenció de mantenir al lector interessat i esperançat amb una difícil utopia, Sorj Chalandon ha publicat una de les millors novel·les que ens ha arribat enguany traduïda al català per Josep Alemany.

La quarta paret, Premi Goncourt dels Instituts 2013, és segons el meu parer, un relat inspirat ens experiències bèl·liques sens dubte, sofertes pel seu escriptor, al qual van deixar-li empremtes dures arran de la seva vinculació com a reporter i corresponsal de guerra a Libération i Le Canard enchaîne.

És interessant donar un "cop d'ull" a l'entrevista que el Diari ARA li va fer el mes de febrer passat,  (vegeu) en referència a la motivació que li va fer l'escriptura de la novel·la, la qual en faig ressò en aquest apunt.

Malgrat que les referències de violència hi són presents en les seves pàgines, no vol dir que sigui una novel·la bèl·lica. Precisament, hi trobarem reflectides moltes inquietuds i actituds del gènere humà, com:

ideals de joventud
amistad portada al límit
estimació profunda envers l'entorn
defensa d'interessos partidistes
activitats pacifistes
guerrilles patriòtiques, i, quimeres personals

L'acció ubicada entre París i el Líban, mesura la distància que hi ha entre la pau i la guerra, entre el drama i la tragèdia, d'això se'n treu la dimensió de La quarta paret.

Fent menció constant a la dramatúrgia tràgica de l'antiga Atenes i essent el fil conductor L'Antígona d'Anouilh,  el relat va agafant forma utòpica a través dels personatges que l'autor fa bellugar dins un entorn complicat de Beirut, on les diferents ètnies estan en permanent conflicte.

El món del teatre hi és totalment present, arran del paral·lelisme argumental amb la tragèdia d'Antígona, que per cert he trobat d'un gran encert qualitatiu tant l'estructura com el desenvolupament de la novel·la, el lector es trobarà amb situacions de força cruesa, i difícils de pair, però no gaire diferents de les atrocitats que vivim diariament i ens arriben des de totes les bandes del planeta.

Algú que vulgui nodrir-se d'una excel·lent prosa literaria i reviure la dramaturgia de Jean Anouilh amb la seva Antígona, que no deixi escapar la ocasió de endinsar-se en les pàgines de La quarta paret.

El pròleg

"Som-hi". Aquests personatges us presentaran la història d'Antígona. Antígona és la noia prima que està asseguda allà i que no diu res. Mira fixament al seu davant. Pensa. Pensa que ella serà tot seguit Antígona, que sorgirà de sobte de la noia prima, morena i reservada que ningú de la família no es prenia seriosamnt, i s'alçarà tota sola enfront de Creont, el seu oncle, que és el rei. Pensa que morirà, que és jove i que a ella també li hauria agradat viure. Però no hi ha res a fer. Es diu Antígona i cal que interpreti el seu paper fins al final...


JEAN ANOUILH
Antígona (1942)



***

2 comentaris:

Maripepa Brustenga ha dit...

Sembla que ens diguem els llibres abans de llegir-los! El tinc el segon de la pila per llegir pero ho vull fer de dia perquè no vull tenir malsons...I de dia aquest any tenim néts a dojo! Avui ens hem quedat sols per una setmana. Espero aprofitar-la! Pel que veig el llibre és tan dur com.imaginava...

Marta ha dit...

Maripepa: Recorda el que ens deien els mestres a l'escola de la dictadura "primero la obligación antes que la devoción" je je...

En quan als malsons, no creguis que el llibre te'n produeixen més que veure cada dia els telenotícies vespre. :(