Amb tot, a l'estiu li queda encara un mes de vida i aquest regust amarg no deixa de colpejar les nostres ments, posades en aquest moment dins d'un 27S, que dóna una mica de llum a un moment clau de la nostra història col·lectiva, i que amb il·lusió és un camí de "colors" el qual s'hi treballa amb força i amb passos ferms i crec que molt meditats, cap a un futur millor que tots voldríem pel nostres fills i néts.
Enguany el mes d'agost no ha estat del tot inhàbil. Malgrat que molts dels nostres líders polítics han aprofitat per descansar, la qual cosa crec que tothom és mereixedor d'uns dies de descans, atès que necessitem gent relaxada i amb el cap clar, han deixat força gent capacitada per anar oposant-se al verí unionista que no ha deixat de anar inoculant toxines a tort i a dret.
Crec que el darrer mes estiuenc, a partir d'aquest moment, pot ser encara més feixuc a nivell polític. Ens esperen un dies durs i que hem d'afrontar com fins ara, amb paciència i no deixar-nos seduir pels cants de sirena. Ens hem d'imbuir del poemes èpics grecs de l'Odissea i lluitar per tornar a casa després de la Guerra de Troia. Hem de ser tots Ulisses col·lectivament i no deixar-nos aclaparar.
***
2 comentaris:
Restem impacients altre vegada, per posar la nostra papereta a les urnes. I quantes vegades sigui necessari en els propers anys.
Marta: Profund i reflexiu el que comentes. Hi estic totalment d'accord i, junt amb en Joan Anton, impacient per votar.
RECORDS
COVN
Publica un comentari a l'entrada