diumenge, 6 de març del 2016

I el sisè dia vam descansar

Florència. Cinc dies de no parar. Les ciutats curulles d'art tenen això, quan les visites vols absorbir el màxim possible de les obres que sempre s'han difós extensament, i que a vegades quan les veus "in situ" no et sorprenen tant com voldries. L'emoció però de descobrir altres pintures del Renaixement florenti i que no han estat tant reproduïdes, t'omplen de joia i no voldries que s'esborressin de la teva ment per temps.

L'obra espiritual de Fra. Angelico del Museu-convent di Sant Marco, ha estat un dels llocs per mi més commovedors. Cada cel·la està decorada per un fresc d'aquest frare del quattrocento. N'he triat un per l'impacte que em va representar la seva visió. Vaig estar-hi força estona admirant-lo amb la vista fixa a cadascun dels personatges. La sort era que en aquesta època, podies restar tot el temps del món contemplant qualsevol obra, sense que cap grup t'empentés.

Adoració dels Mags. Fra Angèlico segle XV

Supervivent d'un incendi de l'Església de Santa Maria del Carmine, la Cappella Brancacci, que conté uns frescos de Masolino, Lippi i Masaccio també del quattrocento, es varen poder salvar. Una altra sorpresa pictòrica poc divulgada i que també em va impressionar.

La resurrezione del figlio di Teofilo e San Pietro in cattedra. Masaccio e Filipino Lippi seg.XV

Detall. Masolino
No comentaré cinc dies de visites, això ja ho farà el SorroBloc. Ha estat una immersió d'art des de les 9 del matí a les 6 de la tarda. Em repetiré dient que el que més m'ha satisfet és el descobriment d'obres per mí inèdites i que gràcies a recomanacions d'amics i coneguts les he pogut admirar. De tota manera l'art és molt subjectiu i no sempre les emocions són compartides.

Ara sí que puc dir:... I el sisè dia vam descansar


Ponte Vecchio



***

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan vaig passar per Florència no vaig tenir temps per entrar a cap galeria ni museu

Maripepa Brustenga ha dit...

A Florència sempre s'hi pot tornar i badar i admirar la bellesa d'aquesta ciutat. Ja mirarem Sorroblog per agafar idees de coses que potser no hem vist!