dilluns, 2 de maig de 2016

Recordant a Cervantes

Són quatre els segles que ens separen de la mort de Miguel de Cervantes. Enguany es commemora aquest esdeveniment i ens ho han fet recordar.

Tenim a casa una edició de Don Quijote de la Mancha, d'Ediciones Fax de l'any 1966, que és el mateix, que la imatge del qual he trobat a Internet, però amb una particularitat especial. El nostre exemplar, comprat a un llibreter de vell, l'any 1971, porta una inscripció d'una persona a punt d'entrar a la presó.

Pel que sembla, és o era una persona erudita, per la lletra i la manera com s'explica, a més dels múltiples subratllats i anàlisis que contenen les seves pàgines. Penso que la persona que el va adquirir a Madrid, com fa constar, podia haver estat un presoner polític, però em fa dubtar, ja que ho subscriu l'any 1976 i el dictador ja no el teniem entre nosaltres.

Amb tot haig de dir que hi han subratllats i notes interessants, i sembla que el seu lector en va treure força profit, a la vegada que pot ajudar a un altre usuari del llibre a beneficiar-se dels apunts.

Fullejant alguns capítols he recordat la personalitat d'aquest famós Hidalgo,
que anava per les terres de Castella amb la prepotència i coratge davant les suposades adversitats en que es trobava, i sempre evidentment per damunt del bé i del mal sense humilitat ni rectificació dels seus actes. Aquest ADN perdura en els actuals espanyols, que continuen amb aquest tarannà "quixotesc", considerant que rectificar els errors és un signe de feblesa. Enllaço un article interessant sobre aquest tema dels valors dels "hidalgos" actuals signat per en Vicenç Villatoro al Diari ARA, del diumenge dia 1.

Tornant al volum especial que tinc entre mans, és curiós que encara recordo, després de tants anys, molts dels episodis d'aquelles aventures dels cavallers i moltes frases memorables. Gairebé t'agafen ganes de tornar a llegir alguns capítols divertits. Potser també tinc algun gen matern ignorat en algun raconet, ja que la mare l'havia llegit cinc o sis cops!

***

...Pues no tengas pena, amigo -respondió Don Quijote-; que yo te sacaré de las manos de los caldeos*, cuando más de la Hermandad. Pero dime, por tu vida: ¿has visto más valeroso caballero que yo en todo lo descubierto de la tierra? ¿Has leído en historias otro que tenga ni haya tenido más brio en acometer, más aliento en el perseverar, mas destreza en el herir, ni más maña en el derribar?
(Hidalguía Fatxenda)

-La verdad sea -respondió Sancho- que yo no he leído ninguna historia jamás, porque no sé leer ni escribir; mas lo que osaré apostar es que más atrevido amo que vuestra merced yo no lo he servido en todos los días de mi vida.....,

Nota: *De las manos (=del poder) de los caldeos salieron los judíos que habían estado cautivos en Babilonia.

***


2 comentaris:

joan antoni de luna ha dit...

Del Quijote se'n poden treure nombroses lliçons i de l'actitud del propi Cervantes respecte el seu personatge i la crítica a la societat del seu temps, excel·lents comentaris. La bibliografia específica en va plena. El Quijote, un llibre que convé rellegir i repensar. Val la pena.

Maripepa Brustenga ha dit...

Nosaltres el vam llegir tota la colla abans de fer la Ruta del Quijote. Mai no l'havia llegit sencer i m'ho vaig passar molt bé i en vaig gaudir molt!
http://neguitdepantorrilla.blogspot.com.es/2013/09/don-quijote-de-la-mancha.html
Però una de les coses que més em va agradar va ser les frases fetes i els "dichos" de Sancho. Hi ha allà dins tota la saviesa popular de moltes generacions!