Impressions de la ciutat XXL

Tot és=XXL. Els edificis de Manhattan=XXL. Els cotxes de bombers=XXL. Els camions=XXL. Els plats dels menjars=XXL. Les limusines=XXL. Els cotxes particulars=XXL. Els rètols públicitaris=XXL i no diguem les pantalles lluminoses de Time square, fins i tot hi ha grades instal·lades perquè el públic pugui badoquejar quina és la marca que més ha optat per la pantalla més gran. Impressionant!

Només uns pocs dies a la zona de Manhattan per alguns "idíl·lica" i per altres "millor ciutat del món", hem pogut constatar la immensitat d'una ciutat sumament sorollosa i aclaparadora. Mai es dorm, sempre hi ha moviment i botigues obertes les 24 hores del dia. Tampoc desapareixen els embussos de tràfic. Els desplaçaments per la superfície són interminables. La gent sempre va corrents pel carrer xarrupant envasos tipus starbuck amb líquids de tota mena i colors. A tothora veus gent menjant, i fent-ho a corre-cuita amb menjars comprats als carrets que s'ubiquen als extrems de les voreres del carrer, atès que segons les lleis de l'Estat, estan a la part pública d'una vorera, que comparteixen espai, meitat per meitat, a l'espai privat que s'apropa a les botigues, que deuen ser les que paguen els impostos perquè no s'instal·li ningú al seu davant.

Aquest mirar sempre amunt per descobrir edificis, els quals haig de dir, n'hi han de molt impactants i realment espectaculars, però que per veure'ls bé s'han de mirar des dels observatoris dels més alts i emblemàtics com són l'Empire State o Rockefeller Center, et fa sentir com una humil formigueta observant gegants prepotents que estan a l'aguait dia i nit.

El gran pulmó verd és evidentment el Central Park. Es va construir enfonsant una mica la seva superfície per evitar els sorolls. I realment, es nota la placidesa. Un oasi per refer-se de l'estressant ritme cotidià dels urbanites. Ara a la primavera és un goig  poder-s'hi passejar tranquil·lament i sense presses descobrint-hi la flora i la fauna que l'envolta.

 La cultura d'aquesta ciutat no es pot obviar. El excel·lents musicals, i el patrimoni museïstic, ajuden al visitant a soportar millor els assetjaments a que està sotmès, per l'afany d'alguns, d'oferir tota mena de serveis de locomoció i que contínuament has d'anar rebutjant.

  

Un bon motiu per visitar Manhattan és poder trepitjar la Zona 0.  És dels llocs que l'emoció aflora quan s'hi arriba. S'ha lograt configurar un nou espai d'una gran sensibilitat amb un memorial d'uns fets els quals no haurien d'haver-se produït mai, i que restaran per sempre en la nostra memòria col·lectiva.

Els diferents barris de la metròpoli ens han portat els records de pel·lícules, obres teatrals i literatura del segle XX, que han servit als de la nostra generació per conèixer la idiosincràcia d'aquesta ciutat. Autors com J.D.Salinger, A.Miller, T.Williams, J.Steinbeck ens han aportat la cultura informativa d'un sistema de ser i de viure a l'altra banda de l'Atlàntic.

I després d'uns dies arrossegant un "jet lag" difícil de controlar, hem tornat a la nostra ciutat que alguns pensen que també és sorollosa i aclaparadora, però que és la "nostra" i que sempre l'enyorem quan estem lluny i distanciats, i volem tornar a veure els taxis grocs i negres, i gaudir dels nostres parcs que no són precisament XXL, més aviat XS, però que també són els "nostres" i ens els estimem.

***