Començant el 2017

Vaig fer el darrer apunt del 2016 i avui enceto el primer del 2017. Tot és cíclic. El pas del temps ens porta a fer sempre els mateixos actes i amb el manteniment del blog ens adonem que a vegades ens repetim, com també repetim els nostres hàbits i costums. Sembla que la vida ens porta a rutines a vegades difícils de canviar, i que qualsevol intent no sempre és de fàcil consecució.

Unes tradicions que ens escenifica el text del dramaturg Thornton Wilder en el seu espectacle teatral 

El llarg dinar de Nadal.

Començar l'any amb teatre ens prepara per un bon estat d'ànim i per això el mateix dia 1 varem anar al Maldà, per gaudir d'aquesta posada en escena de l'obra que les diverses crítiques havien deixat molt ben valorada.

Un dinar de Nadal que dura 90 anys. Veiem passar la vida d'una família americana de Nadal a Nadal i de generació en generació dins dels canvis que suposen passar del segle XIX al segle XX. És una peça teatral delicada i cotidiana, minimalista igual que la sala on es representa. Uns dinars en família i un públic amb el qual semblava que estiguéssim també en familia, desprès d'un àpat festiu.

Una posada en escena austera, amb un muntatge sobri i amb actors que van canviant de personatge a mesura que esdevenen els anys.  Amb un vestuari neutre i amb una interpretació continguda, el grup d'actors sota la direcció d'Alberto Diaz, van desfilant davant nostre amb un treball que no deixa al públic indiferent. A mesura que els personatges han de fer el "mutis" definitiu, sortiran per una porta lateral, la qual no es pot tornar a travessar en sentit contrari. Una gran metàfora de la vida.

Malgrat que ens presenta una família americana, podria molt bé ser una família com qualsevol altra de qualsevol indret. Segons he llegit, Orson Welles havía reconegut la influència que va tenir Wilder en el seu cinema, i la inspiració d'una escena d'esmorzar matrimonial en el seu film Ciutadà Kane.

És un espectacle senzill, de curta durada, carregat d'humanitat i tendresa que els qui ens agrada el teatre, ens fa sentir més a prop dels esdeveniments que ens vol transmetre un dramaturg, que posa en escena uns personatges que malgrat siguin cotidians, no deixen de tenir com tots, les seves llums i les seves ombres.

***