divendres, 27 de gener del 2017

Argelagues

Hi han paraules que en el nostre idioma sonen molt bé a la orella, almenys a mi m'agrada pronunciar-les, sobretot el so suau de la zeta i també el de la ge: Argelaga, Genciana, Atzavara, Galcerant, etc...

Amb el títol d'Argelagues, la periodista Gemma Ruíz, esdevinguda escriptora amb la novel·la que encapçala aquest apunt, ha aconseguit un gran èxit de crítica en només quatre mesos de la primera edició.

El boca-orella funciona i sabía que seria un bon motiu per dedicar part del meu temps a la meva tasca predilecte que és la de gaudir amb una bona lectura. Aquesta vegada no he errat. La novel·la no es pot deixar a partir de que es comença. Una història familiar de persones anònimes i vides senzilles, però que van contribuir abastament en el país que tenim ara, amb el seu treball i amb la seva predisposició de tirar endavant.

L'autora coneix perfectament de què parla. Són les seves arrels i s'enfanga, com diu ella, en la vida de la seva besàvia, avies i tietes, tres generacions de dones que van haver de patir imposicions familiars, abús de poder, mancances de tot tipus i feinejar dins i fora de casa, per ajudar a la precaria economia familiar deguda al temps que els hi va tocar viure, com a conseqüència d'una crua guerra i postguerra a la recerca d'aliments per a la família.

És un homenatge a aquelles dones fortes com l'argelaga, però crec que van acabar florint emmig de les dures punxes talment com aquest arbust, i ens van deixar una gran herència de coratge i energia.

Tot el relat està escrit amb un català diferent del català oficial. Ens diu la Gemma Ruíz que ha volgut capturar l'oralitat rica i genuina que gastava la besàvia, ja que aquesta llengua té la gentilesa de retratar-nos d'allà on venim i com som, encara que li tinguem els tractes que li tenim i ens l'estiguem deixant perdre. Puc dir, que la riquesa que ens presenta en aquesta escriptura, és d'una òptima qualitat literaria i ens recorda molt el lèxic rústec emprat, per les generacions obreres que ens han precedit.

He llegit que l'autora ha trigat set anys en escriure aquesta obra. S'ha volgut documentar minuciosament en els Arxius Històrics de les poblacions de la comarca del Vallès per recrear la vida en les fàbriques del tèxtil, on transcorre bona part de la vida obrera de les dones de la novel·la, les converses amb la seva família li han proporcionat també dades interessants per confeccionar una Història que és la de tots, i els historiadors li han aportat dades autèntiques dels fets que van ocórrer en uns moments singulars del nostre passat proper.

Amb tot, penso que ha nascut una nova escriptora, que no ens deixa gens indiferents amb la seva primera obra literaria.

***