Els Lluïsos de Gràcia, és l'entitat cultural que des de fa temps organitza també un Club de Lectura molt interessant, atès que després de la reunió pel treball del llibre que llegim, la setmana següent de la trobada, es convida als autors/traductors/editors en cada cas, per interaccionar amb el grup. És un moment el qual esperem de bon grat, atès que és aleshores quan alguns dels interrogants o dubtes que havien quedat sobre la taula, se'ns responen i aclareixen sota el prisma de les persones que tenen a veure amb la publicació.
La Montserrat Abelló no ha volgut parlar de Memòries, sino de Vivències i així s'ha respectat la seva voluntat.
Un any i escaig abans del seu traspàs, des de la Institució de les Lletres catalanes, van proposar a la poetessa de publicar un llibre amb aquestes vivències quan la Montserrat Abelló havia superat ja els 94 anys de vida. Dos cops per setmana es reunia amb en Xavier Montoliu, la persona que posava en ordre les seves paraules, i començaven a treballar.
En el llibre hi consten tres preàmbuls, un primer de la Directora de la Institució, Laura Borràs, un segon del tècnic de confiança, Xavier Montoliu i un tercer dels fills Mireia i Miquel, a més d'un Prefaci de la pròpia autora.
El volum consta de:
Primera PART: Infantesa, joventud i exili (1918-1960),
i d'una
Segona PART: Retorn: la poesia com a eix del meu viure (1960-2014)
En la part central de la publicació, s'han incorporat una selecció de fotografíes familiars de diverses èpoques, on podem veure la Montserrat Abelló en plena joventud en diverses fases del seu periple per diferents destinacions al llarg de la seva vida.
Per mitjà d'aquestes pàgines, hem pogut constatar una vegada més com va ser de dificultós per moltes persones i famílies, l'exili provocat par la Guerra Civil espanyola dels anys 1936-39. En el cas de la Montserrat Abelló, les penúries van ser més per llunyania que per situació econòmica, atès que va poder gaudir d'un cert benestar degut a la posició social del pare que per raons militars va marxar, acompanyant-lo en la fugida. Londres i Xile van ser les seves destinacions durant un llarg periode, ja que el retorn no es va produir fins l'any 1960.
La seva segona llengua éra l'anglès per haver-se col·legiat a Londres durant dos anys de la seva infantesa, atesa la destinació militar del seu pare, i per això l'obtenció d'una plaça, a través d'oposicions, de professora substituta de professors mobilitzats d'Institut li va servir per ensenyar aquesta llengua a l'Institut Salmeron de Barcelona.
No va ser fins a la seva tornada com he dit l'any 1960 que va començar a treballar com a traductora de l'anglès al català i al castellà. La filologia anglesa la va començar a estudiar als 52 anys. Els seus referents literaris poètics van ser les dones poetes del segle XX de parla anglesa, entre elles Sylvia Plath. Molt interessant va ser l'antologia bilingüe català/anglès que va ser publicada amb el títol: Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX per l'editorial Ausa de Sabadell. Aquestes traduccions les havía estat madurant durant llarg temps i va poder tirar-les endavant gràcies a la seva tossuderia.
Així doncs, la seva vocació de poeta, gestada durant bona part de la seva vida, va ser duta a terme en època molt tardana, i a través de la publicació de la seva vida, es va veient el seu camí envers aquest feminisme, que va anar manifestant-se per mitjà dels seus contactes amb les dones, en el seu retorn a Catalunya quan l'any 1976 celebraven jornades poètiques amb la Maria Mercè Marçal, Maria Aurelia Campany, Núria Pompeia, Teresa Pàmies etc.
Arran d'això es va fundar l'editorial feminista laSal, edicions de les dones. A través d'aquesta editorial la qual va tancar després de dotze anys d'activitat, va conèixer moltíssimes escriptores més i segons ens comenta, va assisir a reunions que feien al bar laSal, molt a prop de l'editorial. Aquesta participació activa en la vida social literària, li va anar donant coratge per publicar la seva poesia, que havia begut de les autores angleses i que deixaven de banda les mètriques per basar-se en la força de la paraula.
Montserrat Abelló estimava molt la vida i així ho va demostrar en tota la seva obra. Desgraciadament per poc temps, no va poder veure les seves vivències publicades, i van ser donades a conèixer gairebé sense una revisió exhausta. Per això en aquest volum, els lectors poden llegir les seves paraules com un llegat de la seva memòria, quasi fil per randa.
Per mitjà d'aquestes pàgines, hem pogut constatar una vegada més com va ser de dificultós per moltes persones i famílies, l'exili provocat par la Guerra Civil espanyola dels anys 1936-39. En el cas de la Montserrat Abelló, les penúries van ser més per llunyania que per situació econòmica, atès que va poder gaudir d'un cert benestar degut a la posició social del pare que per raons militars va marxar, acompanyant-lo en la fugida. Londres i Xile van ser les seves destinacions durant un llarg periode, ja que el retorn no es va produir fins l'any 1960.
La seva segona llengua éra l'anglès per haver-se col·legiat a Londres durant dos anys de la seva infantesa, atesa la destinació militar del seu pare, i per això l'obtenció d'una plaça, a través d'oposicions, de professora substituta de professors mobilitzats d'Institut li va servir per ensenyar aquesta llengua a l'Institut Salmeron de Barcelona.
No va ser fins a la seva tornada com he dit l'any 1960 que va començar a treballar com a traductora de l'anglès al català i al castellà. La filologia anglesa la va començar a estudiar als 52 anys. Els seus referents literaris poètics van ser les dones poetes del segle XX de parla anglesa, entre elles Sylvia Plath. Molt interessant va ser l'antologia bilingüe català/anglès que va ser publicada amb el títol: Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX per l'editorial Ausa de Sabadell. Aquestes traduccions les havía estat madurant durant llarg temps i va poder tirar-les endavant gràcies a la seva tossuderia.
Així doncs, la seva vocació de poeta, gestada durant bona part de la seva vida, va ser duta a terme en època molt tardana, i a través de la publicació de la seva vida, es va veient el seu camí envers aquest feminisme, que va anar manifestant-se per mitjà dels seus contactes amb les dones, en el seu retorn a Catalunya quan l'any 1976 celebraven jornades poètiques amb la Maria Mercè Marçal, Maria Aurelia Campany, Núria Pompeia, Teresa Pàmies etc.
Arran d'això es va fundar l'editorial feminista laSal, edicions de les dones. A través d'aquesta editorial la qual va tancar després de dotze anys d'activitat, va conèixer moltíssimes escriptores més i segons ens comenta, va assisir a reunions que feien al bar laSal, molt a prop de l'editorial. Aquesta participació activa en la vida social literària, li va anar donant coratge per publicar la seva poesia, que havia begut de les autores angleses i que deixaven de banda les mètriques per basar-se en la força de la paraula.
Montserrat Abelló estimava molt la vida i així ho va demostrar en tota la seva obra. Desgraciadament per poc temps, no va poder veure les seves vivències publicades, i van ser donades a conèixer gairebé sense una revisió exhausta. Per això en aquest volum, els lectors poden llegir les seves paraules com un llegat de la seva memòria, quasi fil per randa.
És un somni
que he tingut:
el temps quedava quiet
res no es movia
Lentament l'esfera
del desig es desfeia
en miríades de petites
partícules.
I era així com,
plàcidament,
sense dolor moria.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada