Vam ser-hi fa nou anys, també pujant a peu des del parking habilitat a vora tres quilòmetres del cim.
Recordo haver passat molta calor, atès que va ser en plena canícula, i aquesta vegada el temps va jugar més a favor nostre.
La previsió de tres quarts d'hora es va convertir en una hora al nostre ritme. Això ja ho sabem, però la baixada se'ns va fer més pesadeta, tot i que una mica més curta, atès que ja veniem cansats també de la visita i el camí no és que sigui dificultós, doncs vam agafar la ruta fàcil i ampla, el que passa és que és monòton. La vegetació principal són sureres i més sureres i la vista no gaudeix de res més que no siguin aquests arbres, malgrat que són productius, no deixen de ser avorridets.
El castell molt xulo. Quan varem anar-hi l'altra vegada, les obres no deixaven gaire pas i poca cosa es podia veure. Fa anys que estan fent una bona recuperació i ens va agradar endinsar-nos al seu interior emmig de portes, escales de tota mena, de cargol i de pedra, algunes sense baranes i amb esglaons de diferents tamanys, que aconsellaven anar-nos protegint les nostres lumbars delicadetes.
De totes maneres l'esforç va valdre la pena. La vista des de dalt és impressionant i més en un dia com el que varem trobar!
El castell amb més de 1000 anys d'història va ser definit pel cronista reial Bernat Desclot com un dels més bells del món i que a mitjan del segle XIV el vescomte Bernat II de Cabrera, almirall i conseller del rei Pere III el Cerimoniós, va transformar en un magnífic castell palau d'època gòtica totalment inexpugnable.
Dues coses em van especialment colpir. La cisterna principal que s'accedeix des del pati d'armes, i la recuperació de part de l'enllosat de marbre del segle XIV a l'entorn del pati central.
No ens vam afegir a la visita guiada que ens van oferir. Ens agrada anar descobrint els racons al nostre aire, i a més els panells explicatius a tots els punts d'interès, estan perfectament documentats i no es massa necessari un guia. El divendres només érem dues parelles, una amb el guia i l'altra erem nosaltres dos. Tot el castell a la nostra disposició!
Ens ho vam passar força bé, pujant i baixant. Les "agulletes" les vam tenir l'endemà, però això ja és història!
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada