El meu pare ens havia parlat moltes vegades de la Revista infantil En Patufet la qual va ser un dels projectes importants de l'Aureli Capmany, atès que s'hi podien trobar contes, cançons, jocs i temes perquè la mainada tingués accés i pogués anar coneixent les diferents branques de la cultura popular del nostre país.
És bo donar a conèixer que van haver-hi persones polifacètiques i autodidactes, que van impulsar activitats al voltant de la cultura popular, en un moment en que no hi havien altres mitjans. Una manera més d'estimar un país i això és d'agrair i no es poden deixar en l'oblit.
Ara en aquesta exposició que no deixa de ser modesta, però crec que té un gran valor informatiu per a les generacions que a la post-guerra no vam tenir la sort de tenir aquest tipus de publicacions, i ens havíem de conformar amb "Floritas i Capitans Trueno", doncs ens apropa a una persona que va dedicar una vida a l'estudi d'uns costums tradicionals i populars, i ens dóna a conèixer a través de documentació i fotografies, la voluntad d'un destacat folklorista que va posar una llavor que ha anat creixent a través de les noves generacions.
***
2 comentaris:
Recordo encara, però no sé datar concretament aquest record, quan el pare va entrar a casa portant un exemplar d'un Patufet que havien reeditat aquella setmana. Recordo com aquell català escrit se'm feia estrany d'entendre'l.
Joan que fort! no ho recordo. Algunes coses se m'han esborrat. :(
Publica un comentari a l'entrada