diumenge, 3 de febrer de 2019

París a Parés

 Les matinals dels diumenges d'hivern, la ciutat està tranquila i més al centre històric, atès que només romanen obertes aquelles botigues dedicades al turisme i que amb prou feines el públic foraster s'hi atansa. Abans de migdia, només trobem parelles i alguns grups que visiten els barris i els edificis d'interès, és aleshores quan els ciutadans ens sentim més còmodes per fer les nostres pròpies passejades i visites culturals.

Un espai en el qual un se sent com en un refugi, és a la Sala Parés al bell mig del carrer Petritxol. És d'aquells llocs privilegiats, que recorda els vincles d'aquells artistes que marxaven a París a finals del segle XIX en busca d'inspiració pictòrica, i que exposaven a la Sala les obres executades per donar a conèixer al públic barceloní la seva evolució artística.


Durant uns mesos s'han exhibit algunes d'aquestes obres que amb el títol "París a Parés" la galeria ha volgut remarcar la importància en la introducció de modernitat pictòrica en alguna de les seves etapes i els seus artistes històrics més habituals.




En aquest recorregut, he fotografiat algunes de les pintures que m'han semblat subjectivament boniques i rellevants.




Com ens diu el comissariat de la exposició: Es tracta d'un recorregut, el relat del qual es construeix amb una selecció de casos paradigmàtics, des dels realistes i la pintura anecdotista, passant per l'art quasi experiencial de la bohèmia de Montmatre, l'avantguarda d'entreguerres i el retorn a la figuració de caràcter tradicional. En tots els casos, els catalans juguen à la recherche de la Ville Lumière.




I per tancar aquest apunt, un dibuix de Pere Pruna que m'ha semblat d'una sensual exquisidesa.





***