dissabte, 25 d’abril de 2020

La ciutat de Vivian Gornick

No hi ha com estar en situacions impensables i d'incert desenllaç de confinament domiciliari, per dedicar un espai del dia a uns propòsits que havíem ajornat, com el de les relectures de llibres que volíem aprofundir una mica més, i que tenim separats en un lloc especial per aquest afer.

Comentaré el llibre de memòries de l'escriptora d'origen jueu Vivian Gornik, que ja vaig llegir, però és dels que es mereix sens dubte una segona lectura per la seva riquesa de conceptes adquirits a través dels anys i d'experiències personals, els quals ens ofereix i sap transmetre a través d'una prosa sencilla i eloqüent.

El volum inclou dues narracions. Vincles ferotges i 
La dona singular i la ciutat.

Ambdúes memòries van ser escrites amb gairebé trenta anys de diferència i es pot veure l'evolució professional de l'escriptora en quan a relat, però que manté la seva afirmació personal des dels seus orígens com a dona lliure i de conviccions feministes, un terme que no li agrada utilitzar, fent esment a l'escriptor George Gissing que a les darreries del segle XIX els personatges femenins de les seves novel·les, els titllava amb l'adjectiu de "dones singulars" amb les quals se sent plenament identificada.

Vincles ferotges. 

 Aquest llibre autobiogràfic, comença al Bronx de Nova York, on Vivian Gornik hi va créixer com a filla d'immigrants jueus ukranians, i ens explica amb tot detall les vivències familiars i de veïnatge i les característiques pròpies d'un singular nucli de persones que s'ajuden unes a les altres per a la supervivència. Allà va passar la infantesa i adolescència fins a l'entrada a la universitat. Una característica important d'aquestes memóries són els lligams familiars i les converses, records i discussions amb la seva mare pels carrers de Nova York.

Ens mostra com comença a esdevenir com a escriptora i a estimar la seva ciutat, una ciutat que no dorm mai i que acull gent d'arreu que transita per carrers i places, que arriben a formar un eixam heterogeni, el qual ajuda a inspirar sentiments per a qualsevol que es vulgui iniciar en l'escriptura.

També veiem com la seva personalitat es va definint envers els lligams amb les parelles amb les quals va convivint, amb les quals reflexiona sobre el seu valor com a dona lliure que vol ser.

Considero a Vivian Gornick una persona extremadament culta. La seva passió és la bona conversa amb amics i persones que va frequentant en el seu camí. Les altres memòries escrites al cap de trenta anys amb el títol de La dona singular i la ciutat, incloses en el mateix volum, així ens ho demostra, fent esment dels seus diàlegs intel·lectuals amb grups reduïts d'amics, o amb conferències a les quals és requerida per alguna institució, al·ludint sempre frases d'escriptors o intel·lectuals de diverses èpoques.

En aquestes segones memòries trobem una dona madura que ha empès ja la seva vida al voltant d'una professió i una manera de ser i de fer. Capítols curts, continuant les passejades per Nova York observant a la gent, que ens descriu d'una manera ferma i detallada, al mateix temps que conviu encara amb la mare voltant per la ciutat i aprofitant els coneixements d'una dona gran per reviure encara unes vivències que ja han passat a ser història, malgrat que sempre domina la manca d'empatia de les dues dones, a vegades difícil de superar.

La traducció al català és de Josefina Caball (vegeu).

He arribat a la conclusió que s'han de rellegir els llibres al cap d'un cert temps. Cada vegada s'hi troben elements interessants per fer-te reflexionar, que potser la primera vegada havíem obviat. En aquests moments tenim més temps per considerar-ho.



***



Cap comentari: