Cinema

Vicky Cristina Barcelona.

Ja l'he vista. No havía anat mai a veure una pel·lícula de Woody Allen amb tant d'esperit analític. No podia deixar de dir la meva també. Ho deixo anar.

Crec que és una bona promoció per la nostra ciutat (no és que ens en falti). Es un film amb segell Woody Allen. Els diàlegs sempre intel·ligents, tant interiors com exteriors. Els personatges insegurs i amb molts dubtes personals. Evidentment es menciona als psicoanalistes.

En quant a l'argument: escoltant al director, de com va voler presentar la ciutat d'acord amb la visió que tenen d'Europa, els americans, amb la vesant diria que mediterrània, tant podria tractar-se de gent de Barcelona, com de Nàpols, com d'Atenes. La cultura catalana es menciona de passada, (encara!... i surt una mica...) i els personatges "catalans" són d'adopció. La ciutat d'Oviedo la introdueix una mica amb "calçador", per justificar potser els origens del protagonista.

La filmació: el color és sempre el que marca les seves pel·lícules (tardoral). Tractant-se de que és l'estiu, pel meu criteri, no utilitza els colors mediterranis amb esclat de llum. L'he trobat una mica apagada.

La música: m'ha agradat la cançó que va sonant del grup que s'ha triat, té "marxeta" i va anomenant la ciutat en la seva lletra, s'adiu amb el to que domina la pel·licula. Potser hi ha un excés de guitarra espanyola, suposo que per donar a entendre la "espanyolitat"del lloc.

Els actors: estan ben dirigits i tots fan el seu paper. Els autotòctons són un vist i no vist.

Cada film de Woody Allen és diferent. No es comparable a cap altre. No puc deixar de dir, que agrada reconèixer la teva ciutat en una filmació.

Haig de recomenar la versió original, tal com ja s'ha fet abastament, ja que dóna més joc a la situació argumental.