diumenge, 28 de setembre de 2008

Actor's Studio

La premsa d'avui s'ha fet ressò del traspàs de l'actor Paul Newman als 83 anys. Em sap greu. Era un dels actors que vaig admirar en la meva joventut. Vaig començar a sentir el seu nom arran de l'estrena de la pel·lícula La gata sobre la teulada de cinc amb un gran desplegament publicitari de l'època, quan jo era molt joveneta i els meus pares van anar a veure-la. A la mare li agradava en Marlon Brando que era una mica més gran. Després va venir en Paul Newman, alumne també de l'Actor's Studio,

que era una associació d'actors que es formaven d'una manera diferent de com aleshores s'actuava al cinema. D'aquesta escola en va sortir també el malaguanyat James Dean. Tots tenien un estil peculiar d'actuar sense els encarcaraments que caracterizava a alguns actors anteriors. Crec que això va començar a marcar una altra època en l'art cinematogràfic.

Recordo que vaig preguntar a la mare que volia dir el títol de La gata sobre la teulada de cinc (llavors era en castellà) i la resposta va ser que era molt dificil de que jo ho entengués. Això m'ha fet pensar en el recent premi Prudenci Bertrana que ha estat guanyat per la Sílvia Soler amb el llibre titulat "Petons de diumenge" una novel·la sobre el pecat d'estimar en la postguerra inspirada en els seus pares. Els que recordem aquells anys, podem trobar-ne versemblances. Pot ser interessant la seva lectura.


***