Volia parlar-ne, arran d'un article que vaig llegir el dia 8 de setembre en el Diari AVUI , i també de l'experiència viscuda aquests darrers dies de la nostra estada a Llançà, a la Residència gestionada per la Generalitat, a on hem compartit menjador amb diverses famílies d'aquí i de diferents llocs de l'Estat espanyol.
Com observadora que m'agrada ser, vaig poder constatar la disbauxa alimentària d'alguns nens i nenes, principalment pre-adolescents. En el menjador hi havia buffet i les criatures tenien llum verda per anar-se auto-subministrant tot el que els hi passava pels ulls amb el vistiplau naturalment dels pares. Puc dir que el menjar era molt variat, ben cuinat i hi havia de tot. De fruites i verdures, pocs petits se'n posaven, gairebé tampoc els grans. Vaig arribar a veure al meu costat un noi jovenet menjant un primer plat d'espagueti amb la corresponent salsa de tomàquet i formatge, i un segon que era un plat de patates fregides amb "ketchup". Ja no vaig veure les postres! I com això, veritables aberracions. Precisament, amb sorpresa meva, en el suplement també del Diari AVUI, d'avui, hi ha una entrevista amb el cardiòleg Dr. Lluís Mont, de l'Hospital Clínic de Barcelona, que comença precisament així, amb aquesta pregunta: -Quina és l'excusa més recurrent dels pacients que no porten una vida sana per no cuidar-se?
"Que és molt difícil deixar de fer allò que t'agrada i és veritat. Les dietes dels nanos d'avui dia són hipercalòriques i quan han de començar a cuidar-se es fa molt difícil canviar d'hàbits. Abans el caprici era anar a casa de l'àvia i que ens donés pa amb un quadradet
de xocolata. Ara els nens obren la nevera i troben de tot: cereals, iogurts, natilles, pastes, salses…Aquesta disponibilitat fa que els hàbits del menjar siguin molt difícils de canviar a partir de certa edat. És com quan fumes des de l'adolescència o qualsevol altre hàbit perjudicial adquirit quan som petits".
No entenc com malgrat les observacions de tota la professió mèdica i de tants professionals que es dediquen a posar en alerta el tema alimentari de la nostra societat, encara hi ha tanta gent que no es pren seriosament aquesta qüestió. Els indicadors ens estan avisant que s'ha de posar fre a la obesitat infantil, per a les possibles futures malalties. Contrariament, vaig veure també, nens i nenes desganats que per ells l'hora de l'àpat familiar era un sofriment. Pares posant menjar forçadament a la boca dels petits. Jo recordo, a casa, la ilusió que ens feia, quan arribava qualsevol celebració familiar, poder compartir taula amb avis i tiets, i ens passavem el matí preparant-ho, i després les sobre-taules escoltant als grans i compartint. Ara més aviat, els nanos desaparèixen així que han fet la darrera mossegada.
Crec que la cultura alimentària ajuda també a la comunicació familiar, i a més de saber triar àpats equilibrats, s'ha de saber compartir també aquest moment de la trobada i posar en comú les vivències de cadascú. Són moments importants. Jo he obtingut bons resultats!
***
Refrany del mes de setembre
"Setembre bufa dolçament
fins que al rebost les fruites tens"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada