Ahir vaig acabar el darrer llibre, dels quatre, que aquest estiu m'han acompanyat, gairebé al mateix temps que ha durat la segona estació de l'any.
Parnassius Apollo.
Va ser el llibre que em varen regalar en l'Hotel de la Vall de Cardós sobre Relats de l’Alt Pirineu i que en parlava en el meu post del mes de juny. Consta de diversos contes casdascún d'ells d'un autor diferent. El llenguatge i els continguts excel·lents. No n'hi ha cap de rebutjable. Una bona lectura.
La Clivella. Doris Lessing
Me'l vaig comprar per Sant Jordi, ja que volia llegir algun llibre de la Premi Nobel de Literatura 2007, la qual desconeixia. No m'ha satisfet. Em va costar d'acabar-lo, potser perquè he trobat que en el tema es repeteix massa. La idea metafòrica és bona, però no s'acaba d'arrodonir. No descarto llegir-ne un altre d'aquesta autora a veure si em satisfà més.
La sonrisa etrusca. José Luís Sampedro
Donant una ullada per la Casa del Llibre, el vaig trobar publicat en edició de butxaca, i a més acabava de tornar del meu viatge al sud d'Itàlia i em va venir de gust llegir-lo. La novela està bé i t'ho passes bé llegint-la. Té episodis molt bons. Vaig trobar, però, que el llenguatge és una mica, diguem-ne, infantil, ja que s'expressa amb molts diminutius. És una lectura lleugera, però que també fa reflexionar.
Amanida d'animals. Marc Romera
La meva filla que està enganxada a aquest autor, me'l va proporcionar perquè me'l llegís. M'ha agradat força. Molt ben escrit i el llenguatge molt acurat. És també una relació de contes. Un escriptor jove comparable a en Quim Monzó o Sergi Pamies. Me n'han agafat ganes de llegir una novela seva que es diu "Mala Vida". que retrata la vida dels joves insatisfets de la generació del nou segle, motivats per trobar sempre noves experiències i sense voler comprometre's a res.
***
Aquest matí, llegint poemes davant el mar barceloní, n'he triat un per tancar aquest post:
El Pi d'Estrac
Aquest és aquell pi com una catedral
que vora de la mar s'està secularment
bevent l'aire i la llum amb copa colossal
que mai travessa el sol ni la pot moure el vent.
Immòbil beu els aires amb una remô igual
a aquella que en la platja ressona eternament,
i llença una gran ombra en l'hora migdial
posant fredô i tenebra al cor del dia ardent.
Jo, a l'hora de la sesta, m'hi solc aixoplugar
de la mortal carícia del sol roent d'estiu,
i veig arran de terra la calda tremolar
entorn;i a sobre sento milers d'aucells;i enllà
la mar que brilla i riu. [sic]
Joan Maragall IX-1910
4 comentaris:
Bon dia Marta, una pregunta que em faig jo periòdicament perquè em passa de vegades, si a un no li agrada un llibre que estar llegint perque redimonis continuem llegint-lo fins al final com sembla que t'ha passat amb "la Clivella"
Salut!
saltenc
Una bona pregunta. Potser que sigui una deformació. A vegades ja ho he fet, però sempre acabo tornant a començar el llibre després d'un cert temps. Els llibres poden donar un tomb al final i a vegades també crec que un no està receptiu amb el que està llegint. Ha de ser molt dolent el llibre per deixar-lo. Fins i tot vaig acabar el "Codigo Da Vinci" que ja és dir!!
Gràcies pel comentari. Seguirem en contacte.
A mi també em va costar acabar la Clivella. Tot i que cada dia em deia que no la continuaria, no la vaig poder deixar (la llagia al tren), té alguna cosa, tot i que aquest discurs dones contra homes no em va agradar de la manera que el tractava. El to, la manera d'explicar,com una èpica antiga, em va convèncer més: em recordava el to de les "Memòries d'Adrià", de la Marguerite Yourcenar... o les "Paraules d'Opoton el vell", d'en Tisner. Em va agradar molt més, de la Doris Lessing, "El quadern daurat", amb una traducció molt bona de la Marta Pessarrodona.
Gràcies Margarida! M'ha fet molta ilusió rebre el teu comentari.Prenc nota per llegir "El quadern daurat".
Segueixo el teu blog. Aprenc molt de vosaltres. Una abraçada. Marta
Publica un comentari a l'entrada