dimarts, 3 de març de 2009

Sant Medir

Avui 3 de març, és Sant Medir, co-patró de Sant Cugat (enllaç).

És un dia en el que, al cap de molts anys, encara les trompetes i tambors de les bandes de música, et desperten aviat pels carres d'alguns barris barcelonins.

És un dia també de dolços records escolars i familiars, quan havíem de posar-nos les bates netes per sortir al balcó de l'escola per rebre les colles que pasaven desfilant tot el matí, tirant caramels, repartint ramets de violetes que simbolitzaven la propera entrada de la primavera, i que només un reduït grup d'amics dels romers, podíen aconseguir.

Era i és un dia semi-festiu en les barriades de Gràcia, (enllaç) Sants, Sarrià-Sant Gervasi i potser algun altre barri. M'agrada aquest dia. Em recorda també l'aniversari que celebràvem cada any de la nostra veïna Esperança que vivía al mateix replà de casa els pares, la qual ens estimàvem molt, ja que ens feia de "iaia" quan la meva mare ho necessitava i que ara ja seria més que centenària.

És un dia alegre als carrers recordant el primer romeu (enllaç) que va optar per atansar-se a l'ermita del Sant, complint una promesa. Malgrat els temps pessimistes que estem vivint, aquestes Festes que han esdevingut populars, ajuden a cohesionar a les persones i a trencar el dia a dia perquè sembli una mica diferent.





***