Sempre que tenim ocasió, ens agrada visitar el país veí del nord. Cada regió te la seva peculiaritat. La natura és exhuberant, el país és endreçat i no et perds mai per les seves carreteres, i no diguem de la gastronomia, allà va néixer la nouvelle cuisine molt popular en la dècada dels 70 als 80.Aquests dies hem estat a La Camarga-Provença amb ubicació a Nimes, i des d'allà hem fet les excursions.
La visita a Arles, entre d'altres coses, em va fer reviure les pintures i les pases d'en Vincent van Gogh el meu pintor predilecte des de la joventud. Els francesos saben vendre molt bé el seu patrimoni, de cara al turisme, i encara mantenen els llocs on va fer estada aquest pintor amb el mateix entorn i característiques que Van Gogh va plasmar en la seva pintura. Aquí poso unes fotos que vaig fer, al costat dels quadres que tots coneixem. La seva estada a Arles va ser molt prolífera i és on va pintar la major part de la seva obra. Aprofito per comentar que la setmana vinent faré un taller de pintors impressionistes, el qual aniré explicant al blog.
Recinte de l'hospital Hotel-Dieu, on va ser ingressat
Els lliris del jardí de l'hospital
El cafè
I el monument que li va dedicar la ciutat
Ja que aquest any no vaig poder viure el dia de Sant Jordi al nostre país, varem recordar al poeta de llengua occitana Frédéric Mistral guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1904, nascut a la Provença el 1830.
Han estat un dies de veritable primavera, amb tempestes de llamps i trons, també de sol, i veient a l'anada i a la tornada la neu del Canigó, que enguany en té força d'acumulada.El viatge detallat el trobareu al Sorrobloc.
Acabo com sempre amb una posta de sol que varem veure des de la finestra de l'hotel.
***
***
7 comentaris:
Oh, vaja, senzillament extraordinari!
FRANCA,TOTA ELLA UNA MAREVELLA¡.
MALGRAT LA SEVA GENT,TAN I TAN ESPECIALS.
UNA VOLTETA PER EL NOSTRE
NORD...SEMPRE "CAU BE".
JUGANT AMB BCN.
Què bé! ja veig que heu passat uns dies fantàstics!!
Bonic viatge!!! França era una mena de miratge de llibertat fa anys, avui sembla que li hem perdut una mica el respecte, cosa que ja està bé, perquè els miratges sempre acaben decebent. Té paisatges extraordinaris perquè té un clima més humit, en general, que el de la pell de brau. El meu pare, de molt jovenet, hi havia anat a veremar i recordava com l'havia impactat tant d'aigua i tanta bona collita, el clima condiciona molt la història.
Sobre Mistral, precisament ahir passava pel davant del seu oblidat monument de Montjuïc i meditava sobre com el van magnificar els francesos quan, en realitat, han estat políticament molt destructors amb les 'pecularitats lingüístiques'. Malgrat les millors condicions culturals, allà Mistral va ser un bolet singular i a casa nostra els seus contemporanis han fet història de la literatura i han creat escola.
HI ha coses realment curioses en la història dels pobles.
La gent no és ni més ni menys especial que aquí, hi ha de tot com a tot arreu, però el cert és que la política educativa ha aconseguit conservar el sentiment de 'grandeur' general que aquí, amb la guerra i la dictadura vam convertir en un complex d'inferioritat peninsular del qual encara ens estem refent.
Júlia, tot el que dius és cert, però ells tenen la particularitat de que ens porten uns quants anys d'avantatge en questió de democràcia. I el nostre país com dius, encara ens estem refent i moltes vegades sembla que tirem enrera en moltes coses, que ja havíem aconseguit entre elles en la política educativa del bilingüisme de les comunitats autònomes, ja que és trist que encara ens hagim d'estar manifestant per obvietats.
Nosaltres també som uns enamorats de l’altra costa de la frontera, aquest cap de setmana proper marxem al Perigord, amb el ben entès de fer la ruta del Montaigne.
Està molt be aquest muntatge que has fet de les fotografies i les pintures
Hola.
Aquest viatge l'heu fet amb les Aules de la Gent gran??
Publica un comentari a l'entrada