Va de vaques....

El paisatge pirinenc no seria del tot pintoresc, sense la presència de les vaques. Els infants de la dècada dels anys cinquanta, només les havíem vist a les vaqueries dels barris quan anàvem a comprar la llet a granel, i ens la servien mesurades en "petricons" i aquestes lleteries algunes tenien fama de "batejar" la llet una mica massa. Aquelles vaques feien pena que estiguessin tot el dia tancades en un corralet i la seva higiene als nostres ulls, no era del tot agradable. Ens deien que eren vaques suïsses, però després hem sabut que les vaques amb taques blanques i negres, provenen de les Illes Frisones i per això ni han tantes als Països Baixos, que recentment hem visitat.

Les que aquests dies estem veient en aquests prats pirinencs, són de moltes races i es composen de tota la gama de colors beixos i marronets, estàn netes i pulides i fan força goig. Es veuen ben alimentades i disposades a "posar" pels turistes esporàdics, que estem invadin el seu territori.

Quan per primera vegada vaig anat a visitar Holanda, l'any 1972, (ja en vaig parlar en el meu post), els meus hostes també em van convidar a passar un dia en una granja familiar, propietat dels pares dels meus amics, i vaig compartir un dia la vida a pagès, dinant al camp i veient els ramats de vaques que cuidaven. En la meva ignorància de l'època, els vaig preguntar on tenien el toro, ja que només veia vaques. Feina van tenir per explicar-me que allà no hi havien toros, que les vaques les portàven a inseminar al veterinari. Em vaig quedar molt parada. Que sabia jo d'inseminacions! En el nostre país no se'n parlava d'aquestes coses!





Vaig voler fer una pel·liculeta per immortalitzar el so dels esquellots, i filmar alguna vaca pasturant, però a l'aire lliure i amb el sol, no veia l'objectiu i em vaig trobar la vaca al davant sense mes. Malgrat que els tallen les banyes, em fan una mica de respecte, i això és el resultat.

Per acabar aquest post, enllaço el poema "La vaca cega" de Joan Maragall, que la nostra mare ens havía recitat moltes vegades i que ens feia molta pena. Crec que és molt adient com a punt i final.

***