dimarts, 22 de setembre del 2009

Tardoral



La flama tardoral crepita ara pels boscos
i dia a dia les fulles mortes cauen i es fonen,
i nit a nit la ventada admonitòria
gemega al pany i conta la història
del seu pas per camps segats, venint de terra alta,
o per l'ampla i trista mar, i ara sentim la força
de la malenconia der tendresa malalta
més dolça que no la joia indulgent que l'estiu porta




***

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

maco el poema, tardoral com la foto i el motiu.

Mireia ha dit...

és ben bonic, el poema. Però a mi, tot i les pluges, curiosament, la tardor no m'inspira cap tristesa!

L'Espolsada llibres ha dit...

M'agraden els colors que acompanyen la tardor...

Marta ha dit...

Amics comentaristes. A mí també m'encanten els colors.

Mireia, a mi tampoc em produeix tristesa, però suposo que en els països anglo-saxons, pròxims al poeta, la tardor és diferent a la nostra, ja que tenen poc estiu i molt hivern, i per això deuen tenir malenconia, no?. Gràcies a tots