Idiosincràsia britànica

Pels mediterranis sempre ens ha cridat l'atenció la peculiaritat de la societat britànica, des de l'època escolar en que les aventures dels Cavallers de la taula rodona ens envaíen per mitjà de contes i pel·licules, seguint amb Skakespeare, passant per l'època victoriana amb els seus canvis industrials, culturals i econòmics, els quals també van arribar als nostres països per mitjà de la literatura i les arts escèniques, fins al gran canvi d'obertura que van ser els anys seixantes de la nostra joventud, a través del moviment hippy, la música dels Beatles i d'altres conjunts pop de l'època.

La cultura literària britànica, molt prolífera i amb grans autors reconeguts, sempre ha estat una interessant manera de veure com ha evolucionat aquesta societat a través dels temps. Acabo de llegir la novel·la El amante de Lady Chatterley de D.H. Lawrence que ens ha estat donat per comentar per a la propera sessió del Club de Lectura.

És una novel·la, la primera versió de la qual va ser acabada l'any 1927. L'any 1932 després de la mort de l'autor, es va publicar una versió expurgada a N.York i a Londres, la qual es va reedictar ampliament en edicions barates. La tercera versió i definitiva editada a EE.UU.el 1959 i a la Gran Bretanya el 1960, després de diverses decisions judicials, es va autoritzar la publicació íntegra, ja que havia estat prohibida per ser considerada oficialment com obscena.

La versió castellana que hem llegit, és la traducció de la tercera versió íntegra publicada a Florencia el 1928.

El meu parer sobre aquesta traducció, no és gaire òptim. He buscat a Google el nom del traductor: Francisco Torres Oliver i es veu que és un important traductor especialitzat en literatura anglosaxona, malgrat això no m'ha acabat de satisfer. Ignoro com està escrita la versió original, però haig de dir que no he trobat aquesta edició en llengua castellana, gaire reeixida.

En quan a l'argument, es compren que hagués estat considerada obscena atès que és una obra amb una gran dosi d'erotisme. Malgrat això no és només una relació sentimental entre una dona de la noblesa i un guardabosc, sino que és una gran crítica de la societat moderna que començava a industrialitzar-se i les diferències que hi havien entre les classes altes i els obrers que començaven a rebelar-se. L'autor vol transmetre també l'avanç dels drets individuals femenins a través de la protagonista i de la seva germana com a personatge secundari, les quals han estat educades de forma culta i liberal.

Els personatges són molt complexos. Traspuen infelicitat, amargor, pesimisme i també cadascú amb la seva rebeldia personal. Hi han moments que cansen una mica els diàlegs amb ganes de fer-se mal uns als altres.

He trobat el relat una mica reiteratiu amb les seves descripcions. El lector no ha de pensar gaire, les coses van succeint una darrera l'altre. Només tens ganes d'arribar al final per saber com ho farà acabar.

David Herbert Lawrence, l'autor, va ser fill d'un miner i d'una mestra d'escola. La diferència cultural dels seus pares va influir notablement en tota la seva obra. Sembla que el millor exemple d'aquest enfrontament psicològic es troba reflectit en la seva novel·la Fills i amants (1913) de caràcter autobiogràfic.

Crec que és una obra interessant, però no és el llibre que en aquests moments hagués triat pel meu compte, malgrat ser un clàssic britànic.

***