Misteri poètic dels Reis

Avui és la nit en que els menuts tindran dolços somnis i els més grandets descobriran la veritat del misteri poètic dels reis. Són moments que han anat passant de generació en generació. Sempre hi ha quelcom de màgia, i en els nostres dies en necessitem molta de màgia i de il·lusió per no anar-nos amargant amb les negres notícies que ens envolten cotidianament.

Enllaço aquí un article publicat a l'AVUI d'avui, del Director de la revista "Sàpiens", Jordi Creus, el qual m'agradat com opina d'aquesta festivitat.

El cicle nadalenc acaba amb l'Epifania i tornem a encetar un any ple d'incògnites. Malgrat que volem conservar l'esperança, a vegades costa de veure-hi clar a llarg termini. Intentem ser positius i ens obliguem a reflexionar que, històricament la humanitat ha tingut sempre cicles de tota mena, i ara en tenim un de dolent, amb tot, val la pena no deixar-se véncer pels esdeveniments i intentar seguir endavant continuant tenint projectes i il·lusions, i anar solucionant els petits problemes amb els quals anem ensopegant. Penso que no s'hi valen victimismes i hem d'intentar posar fil a l'agulla quan l'ocasió es presenta.

He trobat una joia romànica, que tenim en el nostre Museu Nacional de Catalunya, provinent de la petita església de Santa Maria d'Avià, corresponent al frontal de l'altar, amb escenes pròpies d'aquestes dates, i que considero molt adient per a la il·lustració d' aquest apunt.

Les pintures s'han datat entre els anys 1170 i 1200 atribuïdes al "Mestre d'Avià" i l'estil està més desenvolupat que l'estrictament romànic, passant a ser més aviat bizantí o italo-bizantí.

Desitjo a tothom una BONA FESTA DE REIS

***