Ironies i garbuix de temes

És curios amb quina facilitat els temes cotidians esdevenen monogràfics i relativament momentanis. Quan hi ha un esdeveniment, tothom parlem del mateix.

Hem tingut dies de fred gèlid i el país se'ns ha emblanquinat. Ens han bombardejat amb fotografies de postal a tort i a dret en tots els mitjans, i hem estat a caseta ben calentons pendents del temps i esperant que les temperatures canviessin. Ja tornem a tenir els termòmetres amunt i tots contents. D'això fa uns pocs dies i ja no se'n parla ni sabem que ha passat en els pobles que s'havien quedat aïllats.

A Barcelona tenim un alcalde al qual se li acut proclamar que pel 2022 volem uns Jocs Olimpics d'hivern. Tertúlies a les TV. Surten com bolets, els responsables de totes les estacions d'esquí pirinenques, demanant diners per millorar les seves instal·lacions pel gran esdeveniment!. Rondinen els aragonesos contra Catalunya per la seva gosadia!, ja que ells han estat els primers en tenir la iniciativa!. Fantàstic, encara manquen 12 anys i ja hi ha bellugada general. Que sabem on estarem llavors. Penso que, com que ja HAUREM ACONSEGUIT LA INDEPENDENCIA des del 2014, tot se n'anirà en orris. Cal tant de rebombori?. Espero que d'aqui a unes setmanes ja ningú es recordarà del tema.

El Barça no ha pogut passar als vuitens de la Copa del Rei. Oi que no volem al Rei, perquè doncs ens fa tanta il·lusió la Copa? En Pep, l'entrenador es tira tota les culpes al seu damunt, doncs si, jo hi estic d'acord. Si haguéssin jugat els nens de casa, potser ens haguéssim classificat, però no, va fer aguantar les figures de fora de casa massa temps, i clar, hem perdut. Espero que reflexioni per al proper derbi.

El tema amb el qual no es pot fer broma és amb el terratrèmol de Haití. De totes maneres, tindrem imatges per temps. Tot just encara no ha arribat l'ajuda internacional. Són uns països veritablement desgraciats d'una pobresa al límit de la desesperació. Sempre plou sobre mullat. En aquest món no ens en sortim. Paraula de Marta.

***