dijous, 28 de gener de 2010

Southern Gothic - Midwestern americà

Southern Gothic és el gènere que he trobat reflectit en el llibre guardonat amb el Premi Llibreter del 2009 de l'escriptor americà Sherwood Anderson (1876-1941) Winesburg, Ohio.

Tots el Premis Llibreter que he anat llegint, els trobo encertats pel que significa el donar a conèixer escriptors que han estat un referent de la literatura moderna, i molts dels quals han nodrit a altres escriptors contemporanis dels que en tenim més coneixement.

Winesburg, Ohio va aparèixer el 1919. És un llibre extrany, d'històries personals de gent amb problemes de sol·litud i frustracions. Tots ells residents en una població agrícola de l'estat d'Ohio en el Midwestern americà. Personatges grotescos, que l'autor els descriu fisicament una mica desgarbats, extravagants i amb inquietuds peculiars. Les històries són petits contes que ens exposen tipus de persones amb ansietats personals, vistes per mitjà d'un personatge conductor que és periodista local. Les seves vides es van creuant de conte en conte.

És un relat magnificament ben escrit i amb molta personalitat. Ja és difícil ser escriptor de contes curts, i més encara quan en aquest llibre, alguns personatges es repeteixen i es relacionen entre ells en cadascuna de les històries. Algunes vegades s'ha de tornar enrera per verificar si és el mateix que havia sortit abans. La traducció al català m'ha semblat esplèndida.

Sherwood Anderson va néixer l'any 1876 i diuen que va ser un dels grans narradors nord-americans dels anys vint, i sempre em passa que quan acabo de llegir un autor d'una determinada època, em venen ganes de llegir un altre autor de la mateixa categoria i nacionalitat. Avui en una de les meves passejades per les llibreries de la ciutat, he trobat en edició de butxaca una novel·la d'un clàssic ja més conegut i Premi Nobel del 1949: Las palmeras salvajes de William Faulkner. Sembla que són dos relats també que es van alternant i complementant sobre l'exploració del comportament humà. Ja en faré cinc cèntims quan l'hagi llegit.
***

L'altre llibre procedent del Midwestern dels EE.UU. és titula DEWEY la història d'un gatet de Biblioteca, escrita per Vicki Myron amb Bret Witter el qual ha sortit a la llum pels volts d'un any.

Vaig comprar-lo per a regalar i he aprofitat prèviament per llegir-lo.

El llibre està ben escrit sense ser una gran literatura, però si una història entranyable per a totes les persones que tenen o han tingut com a mascota un petit felí. L'autora va combinant el relat de la seva vida personal amb les vivències que li va proporcionar un gatet que va aparèixer en la Biblioteca on tenia la seva feina.

A través de les seves pàgines, s'explica també com és la ciutat d'Iowa on està ubicada la Biblioteca municipal, la vida de la seva gent i els problemes que li comporta a la Directora dur a terme activitats en aquesta Biblioteca, però el personatge central és Dewey el gat trobat.


Els que hem tingut la companyia durant 18 anys, d'un animalet d'aquestes característiques, ens podem sentir molt identificats quan llegim en el llibre les trapelleries que aquesta bestiola tant intel·ligent fa continuament, i de com sap ser alhora independent i dependent de les persones i sap sempre a quina falda se sentirà més acollit.

Una lectura simpàtica i fresca alhora, per a deixar-se anar a nivell de sentiments.

***

3 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

M'agrada molt la descripció que has fet de Winesburg, Ohio. Va ser el llibre del club de lectura la setmana passada i va donar per molt.
Per contra, jo també em vaig llegir en Dewey, gats i llibres feien una temptació irresistible per a mi, però em va decebre. I així com la traducció de Winesburg és impecable la de Dewey és infumable (vaig fer arribar una nota a l'editorial i em van dir que ho tindrien en compte en futures edicions).

Marta ha dit...

L'Expolsada. Ja m'hagués agradat comentar Winesburg, Ohio en un Club de Lectura, hi ha molt suc per treure'n. Estic d'acord amb tu sobre la traducció de Dewey, crec que té alts i baixos en la seva línia. No he dit res en el post, suposo que l'original deu estar millor. Anirem comentant....

kweilan ha dit...

Doncs el primer ja el tinc a punt per llegir. El segon, no el conec. Bon apunt!