El mes d'agost tradicionalment vacacional, per a mí ha estat sempre un mes per quedar-me a ciutat, fins i tot en la meva època laboral, ja que per sort, podíem triar les vacances, i sempre descobriem algun raconet amagat o no, i passejàvem sense massa empentes. A hores d'ara seguim la tradició, encara que a vegades també enyores una mica l'ambient habitual i més els caps de setmana, que actualment considero extraordinariament tranquils per no dir lleugerament avorrits.De totes maneres la distracció es busca. Un dels llocs són els cinemes, encara que a vegades costa de trobar alguna peli que dongui una mica de satisfacció.
Ahir em van recomanar "El concert", película franco-rusa i la varem anar a veure. És una comedia musical sobre una sàtira de la Rúsia actual. Sense ser una gran pel·lícula, et deixa un òptim benestar al sortir de la sala. Amb un ritme que no decau, passes de l'humor a la seriositat en breus instants. El film està embolcallat amb la música de Tchaikovsky, amb l'obligat concert final. Com moltes pel·lícules franceses, la dosi sentimental està asegurada i la combinació comèdia-drama s'ha aconseguit perfectament. Sembla que va ser nominada als Césars en alguna categoria.
Crec que pot ser definida com un dels "petits plaers cotidians" que es poden trobar a ciutat tot passejant un dissabte a la tarda d'un mes d'agost.
Per acabar d'arrodonir el capvespre, varem fer parada i fonda a una Pizzeria que feia temps voliem provar, i no ens va decebre pas. Hi tornarem.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada