Poesia de tardor

 

Temps de boires i de fructificació suau!

Amic estimat del sol que madura

amb el qual conspires per carregar amb allau

de fruita les parres que cap als ràfecs pugen;

per aclaparar de pomes l'horta molsuda del casal

i omplir totes les fruites de moixa saó;

per curullar els bots i inflar les avellanes

amb un pinyol dolcíssim, per aportar floració

a més i més plantes tardanes, a l'abella, per tal

que es pensi que la calor no ha de tenir final,

car l'estiu li ha deixat totes les cel·les colrades.

John Keats

***