Via barons penseu d'anar en nom de Nostre Senyor Déu
i així endavant amb el nom de Santa Maria als llavis!
La tieta té el cap claríssim i encara recorda frases escolars i te a la seva mestra ben present quan els hi explicava la Història de Catalunya, fins i tot com anava vestida, desgraciadament el cos no l'acompanya, i el cap li cau. Però quan ha sentit el nom de Jaume I, el cap se li ha posat dret i m'ha dit el que he reproduït. Ignoro si és correcte, fins i tot ella m'ha dit que potser hi faltava alguna cosa, però aquí ho deixo per si em llegeix algún valencià que m'ho pugui verificar, ja que segons m'ha dit, aquesta frase la deia el Rei Jaume cada vegada que entraba a una ciutat conquistada.
Serveixi aquest apunt per desitjar als nostres veïns valencians una bona "DIADA".
***




2 comentaris:
Veig que malgrat estar enfeinada fent de cangur, no perds el temps, eh?
Sóc com una "mosca collonera". Jo no en diria Història de Catalunya, sinó Història dels Comtats catalans. Catalunya encara no ha existit mai com nació-estat, excepte en l'imaginari col·lectiu. La polèmica està servida.
Publica un comentari