dimarts, 5 d’octubre de 2010

EL ROIG I EL NEGRE

Aquesta és la novel·la que m'ha entretingut gairebé tot l'estiu. Després d'haver-me'n parlat una amiga lectora tot berenant, en una de les nostres trobades que ens agrada fer i comentar-nos les nostres coses.

De vegades un clàssic ve de gust llegir-lo i més quan encara no ho has fet. Sthendal va ser un dels més grans escriptors europeus del segle XIX tot i que sembla que al seu temps va ser molt poc reconegut.

Quan es llegeix aquesta literatura, t'agrada a anar una mica més lluny a la història i a revisar l'època en la qual passen les accions. En aquest cas, retrocedeixes al temps post-napoleònic de la França revoltada per un sistema de polítiques intrincades i on el clero ostentava un gran prestigi i la societat dels rics tenien grans privilegis. Això és el que ens va explicant Sthendal en el seu relat a través del seu protagonista, un noi jove provincià que vol prosperar en aquella societat i que no és conscient de la seva trajectòria equivocada fins que han transcorregut 600 pàgines de la novel·la.

Te n'adones que després de dos segles, les ambicions humanes, els complots polítics, els negocis foscos, les hipocresies i els bon vivant, continuen a les primeres pàgines de la nostra societat.

Com diu la contraportada del llibre: Stendhal configura un fresc impressionant que trascendeix el document històric per atényer veritats universals sobre la condició humana.


M'agradat la traducció de Ferran Toutain que a més d'una nota inicial informant de les edicions  que hi han hagut des de la primera el novembre del 1830, i de com han anat evolucionant les traduccions amb les notes a peu de pàgina i comentaris al marge de l'autor al llarg de tots aquests anys, ens informa de la fiabilitat d'algúns dels epígrafs que encapçalen els capítols de la novel·la i que són en bona part deutores de les edicions franceses d'Henri Martineu (La Pléiade) i Beatrice Didier, de l'edició castellana de Fàtima Gutiérrez (Cátedra) i de les edicions angleses de Catherine Slater (Oxford University Press) i de Robert M.Adams (Norton). Crec que s'ha de fer esment dels traductors, ja que d'ells depen en bona part el resultat de la satisfacció lectora.

***