divendres, 21 d’octubre de 2011

El principi d'un final

Des de l'esperançadora trobada per la Pau a Donosti ens han estat anunciant el possible comunicat d'ETA proclamant el final de la lluita armada.  Ahir ens va arribar, amb les consequències que això suposa a tota la societat, la majoria amb mostres d'alegria sense un gran entusiasme degut a les reticències que això comporta a partir d'aquest moment.

Els que varem viure el terrorisme d'ETA durant el franquisme, ens venen a la memòria  els judicis sumarísims dels que van assessinar a sang freda persones adictes al règim per uns ideals que en aquella època podien tenir algun suport popular, però aquest conflicte de difícil solució, i després de ben entrada la democràcia, l'acció de matar per matar a qualsevol lloc de la Península, extorsionant al poble basc, segrestant a funcionaris, violant els drets de les persones innocents, i  fomentant la por, les generacions actuals ja nascudes en un estat de dret,  han pogut veure que no era aquesta la manera de defensar uns ideals, i que la llibertat ha de venir d'un treball minuciós i de les urnes.

Han estat 43 anys de sangs vessades que no han servit per a res. Per sort, estem al principi d'un final.  
Costa pensar encara en aquest final, queda molta feina per fer. L'esperança però ens fa pensar que els temps han canviat i que les persones també. El diàleg ha de començar, i confiem en la habilitat dels que han de fer-ho i molta paciència. S'han de fer les coses poc a poc i ben fetes. De moment però, hi ha un país que podrà dormir les hores que li són necessàries. Això és el que importa a partir d'ara.

***