dilluns, 3 d’octubre de 2011

No anem bé

No anem bé, dirien els meus avis, veient florir la meva buganvilla en plena tardor, com un senyal diví, quan després de la seva llarga vida només ho havia fet els mesos de maig i juny i a hores d'ara en anys anteriors les fulles les anava perdent.



No anem bé,  amb aquesta sequera, també boletaire, que els berguedans suspiren preveient la manca de barcelonins de la city omplin les seves fires i carreteres per endur-se els cistells plens dels seus productes autòctons.

No anem bé, quan tenim el col·lectiu sanitari sortint al carrer per defensar els seus interessos laborals.

No anem bé, quan els nostres joves a mitja carrera universitària s'hagin d'estar plantejant haver d'emigrar per desenvolupar el seu mitjà de vida en altres indrets.

No anem bé, amb el tancament d'empreses i acomiadaments massius de personal obligant a desenvolupar l'economia submergida per subsistir.

No anem bé,  amb els desnonaments, sense donar solucions cas per cas, d'una manera raonable.

No anem bé, amb els responsables polítics de la gestió pública que han fet malbaratament dels bens  públics i ara ens volen mostrar la seva cara de xai amb els seus discursos increïbles.

No anem bé, amb unes properes eleccions estatals que ens pronostiquen la victòria d'un partit que no respecta els drets de les perifèries nacionalistes ni del dret a la diversitat.

No anem bé, amb ministres espanyols ambigus que tenen dues cares defensant projectes i creant confusió a Europa i al seu propi Govern espanyol, obviant el bé comú.

No anem bé, amb les concentracions de civils a les places, intentant aportar solucions als problemes però sense una línia a seguir, ja que tants caps tants barrets.

No anem bé, amb les protestes sense diàleg i amb evidents mostres de violència continguda.

No anem bé, legislant a tort i a dret, obligant a infringir lleis, sense un veritable estudi de la situacions a tractar.

Ara però, si que anem bé amb un petit raig de llum que ha aparegut al nord de la Península, amb la possible eradicació de la violència terrorista que tant dolor ha causat durant anys a moltes famílies i que moltes d'elles ja han nascut amb aquesta espasa de Dàmocles al damunt. Tindrem la sort de poder-ho veure aviat?  



***