dimarts, 24 de gener de 2012

Compàs d'espera

Sempre m'han agradat els ocells. El pit-roig és el meu predilecte per ser un ocell molt proper als humans quan el trobes a la muntanya, el qual t'acompanya a vegades quan fas camí entre boscos.


Darrerament he tingut una visita gairebé diaria al balcó. L'he vist al matí i diverses tardes quan el sol comença a davallar. No vaig dubtar en proveir-lo d'una mica d'aliment, ja que picotejava entre els testos emmig de les fulles de les plantes. Vaig poder fotografiar-lo. L'ocell era per mi desconegut i he intentat esbrinar per mitjà del Google a veure si trobava alguna imatge d'algún de semblant i n'he trobat una que me'l recorda molt. El tallarol capnegre.

Ara fa un parell de dies que no vé. Em sap greu, ja que m'havia acostumat a la seva presència. Penso a on estarà i si té el refugi a prop. Seguiré esperant com una enamorada al seu estimat.

***


1 comentari:

Mercè Piqueras ha dit...

Vas tenir més sort que jo. El meu (o meva, perquè sembla la femella; no té el cap prou fosc per ser el mascle) és més tímid o poruc.