dijous, 12 de gener de 2012

Descobrint Trevor

Seguint recomanacions d'experts llibreters blogaires, vaig demanar als Reis alguns llibres, dels quals aquests van triar-ne un parell. El primer no ha trigat gaire en ser "devorat" en poquets dies. Faig cadena a través d'aquesta finestra per seguir transmetent aquesta recomanació.

Es una d'aquelles novel·les que el que importa és la prosa, d'una sensibilitat extrema i que com un fotògraf de la vida que passa, William Trevor et va mostrant un lloc, un país i un moment històric. Uns personatges cotidians amb els seus problemes, les seves pors, els seus sentiments i la seva manera de viure. Emocions contingudes de la catòlica Irlanda del segle passat. No s'ha de fer cas del senzill títol, no és un relat amb el clàssic "happy end", l'autor no aclareix el final, que no és final fins al darrer moment, però no és de l'argument del que el lector s'impregna, és de la bellesa de les paraules que van lliscant i els detalls que es manifesten a través de les seves dues-centes pàgines i escaig del volum.

El tema s'ubica en una petita població d'Irlanda durant un estiu dels anys cinquantes, no repeteixo l'argument que he enllaçat al principi en la pàgina de la llibretera de capçalera com diu la Su.

L'excel·lència literària de Trevor ha estat comparada amb el seu compatriota James Joyce.

La crítica ha dit que és una indubtable obra mestra. No tinc cap motiu per contradir-ho.

***