Estic llegint, gairebé acabant, ACROLLAM de'n Biel Mesquida. És el repte del darrer més del Club de Lectura, dic repte perquè llegir-lo comporta un esforç de concentració. Consta de 99 narracions eclèctiques, amb un festival de personatges secundaris, com diu l'autor, que ha fet un procés que s'assembla a la destil·lació d'un perfum, també són seves aquestes paraules.
M'ha enamorat aquest nom: Xicarandana
El conte parla en primera persona, l'arbre procedent del Brasil que Don Orlandis Desmar troba en una Fira de Lió i l'enamorament sobtat va fer que se l'emportés per presidir el seu jardí. En la pàgina i mitja del monòleg que fa a partir de que és plantat, l'arbre ens explica tot el que succeeix al llarg de la seva vida sota el seu tronc. Fa esment metafòricament de la història de Mallorca, fins que és esqueixat per convertir el jardí en un hotel de luxe.
La prosa de Biel Mesquida d'una bellesa poètica, ens obliga a contenir la respiració mentre llegim.
Totes les històries estàn escrites com si un narrador a distància veiés el què passa i el què passarà, el llenguatge mallorquí és fascinant i el gir de les frases és complicat per la comprensió lectora dels catalans allunyats de la parla dels illencs, la qual cosa fa que s'hagin de rellegir els textos més d'una vegada. És per això que no deixa de ser un repte aquesta lectura, curulla de sentiments de persones anònimes i que Mesquida descriu la devastació del territori mallorquí en la seva dimensió més tràgica, com si fos la extinció d'un paisatge interior:
l'especulació urbanística mata també a les persones i en corromp també la fibra .
Avui tenim el "forum" a la Biblioteca, el qual alimentarem amb les nostres aportacions.
ACROLLAM és un desafiament per un lector que vol trobar en la lectura d'un llibre, alguna cosa diferent del que habitualment llegeix. Voldria haver tingut més temps per recrear-m'hi. Sempre però es pot tornar a rellegir.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada