 | |
| Església Sant Jordi - SOZOPOL (Bulgària) |
La meva família definíem populament així a Sant Jordi quan l'anomenàvem. Un costum familiar que de petita em feia riure això de "mata l'aranya", però al final aquesta transmissió de pares a fills, em va semblar una situació lingüística de normalitat.
La Diada ha tornat com les orenetes, i any rera any esperem veure la imatge de gentades als carrers, llibres a l'abast, escriptors expectants amb les plomes a la mà per rubricar els exemplars triats pels seus lectors, venedors i compradors de roses, infants circulant amb els ulls ben oberts, agafats d'una corda i vigilats d'aprop per mestres i educadors, i tantes i tantes postals visuals, que no acabariem d'ennumerar.
És una tradició nostra i ben nostra que cal mantenir com tantes d'altres que configuren la nostra manera de ser i preservació de la nostra cultura. Mediterranis com sóm, ens manifestem al carrer, a gaudir de la Festa, i malgrat sigui dia feiner, tots trobem una estona per barrejar-nos i deixar enrera per un dia les nostres frustacions i problemes.
Els catalans sóm així, sentim i veiem derrotats els nostres colors: blaugranes, morats, vermells, blaus, també ens manipulen, ens trepitgen, ens fan enfadar, ens indignen, però l'endemà sempre tornem a reeixir, treballant, sortint al carrer i el nostre ADN ens fa seguir defensant tot el que és nostre. El dia que no ho poguem fer, no vull ni pensar com estarem!
Bona Diada i Bones lectures
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada