diumenge, 20 de maig de 2012

Master en economia

No he estat mai persona de números, ni m'han agradat mai especialment. M'he decantat més per les lletres. Tampoc m'ha preocupat massa de com els ministres econòmics han portat les finances dels països. Ara, però, puc dir que començo a saber que vol dir Agències de qualificació, Banc Mundial, ajust fiscal, avaluació de riscos, estabilitat financera, prima de risc, sostenibilitat, creixement desenfrenat, i tot un seguit de sinònims que no acabaríem mai d'ennumerar. Qualsevol articulista fa servir les mateixes paraules dia sí ara també. Els noticiaris sempre comencen amb els mateixos termes, i amb les reunions dels que han de solucionar l'embolic que aquesta societat està deixant al poble ras sense les millores socials que al llarg del segle XX s'havien aconseguit.

No hauria dit mai que el meu cervell hagués estat capaç d'assumir tot aquest rosari de paraules. És com si hagués fet un Master en economia accelerat.

Estem vivint una situació històrica de crisi econòmica mundial que malgrat que durant anys s'ha estat gestant i denunciant, possiblement trigarem anys en resoldre aquest problema que desgraciadament ens afecta a tots. Els experts no es posen massa d'acord. No sempre es poden prendre per exemple les resolucions de crisis anteriors, atès que les situacions són diferents a cada moment que es presenten. Estem vivint moments d'angoixa i d'incertesa que dificilment el ciutadà pot solucionar si no és pressionant als dirigents de forma unitària com s'està començant a fer.

La por a l'endeutament viscut pels nostres pares, va fer que la generació dels que ja estem jubilats, ho haguéssim tingut molt present i ha fet que la majoria no hàgim viscut per sobre de les nostres possibilitats, sabíem que no es podia estirar més el braç que la màniga, però les generacions posteriors que han nascut amb facilitats de tota mena, són les que ara desgraciadament es troben que han de fer  molts números per subsistir dignament. Ara però, tots estem exposats a perdre el que mai haguéssim cregut que podia passar, la nostra tranquilitat econòmica i social.


***

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tant de bo que ambdues generacions, les que esmentes, n'aprenguem d'aquesta experiència, la qual cosa tinc dubtes que s'estigui produint.

Anònim ha dit...

Marta Esmailji
Un escrit ben sabi Marta.
Una forta abrazada,
Marta