Un bressol de color blau

Davant la finestra del vaixell, vaig veient la immensitat del mar blau amb lleugers filets de plata. L'horitzó és net. Manquen algunes hores encara per arribar a la nostra ciutat, després de tres dies d'intens moviment descobrint una ciutat entranyable a l'ílla de Sardenya, que tímidament encara es pot sentir parlar la nostra llengua.

 Encara amb la ment posada en aquell indret, i en aquesta primera hora de la tarda, acomodada en el salonet i experimentant el gronxolar de les onades, vaig acabant el llibre autobiogràfic d'Erri De Luca que m'ha fet companyia també aquests dies.

Veritablement Els peixos no tanquen els ulls, semblen els meus en aquest moment els quals ressegueixen aquesta prosa poètica que relata una infantesa de post-guerra napolitana d'un nen que descobreix el camí de l'adolescència i desitja la metamorfosi del seu cos com una larva dins el capoll.

L'entorn de la vivència infantil s'ubica a la platja on la familia passa els estius i és on el noi aprèn l'art de viure. La pesca i els llibres omplen els seus dies i la nena que coneix, li fa descobrir el que és la justícia i l'estimació.

Platja La Pelosa - Sassari

Tot el relat és d'una gran exquisidesa. "La literatura és pensada i mesurada com un  llarg poema", va dir EL PAIS". És d'aquelles lectures que no voldríem que s'acabessin. Són 115 pàgines que sense capítols marcats, van seguint sense pressa els pensaments i actes d'un noi de deu anys que té una gran clarividència d'esperit. L'autor va recordant aquells moments després de cinquanta anys d'haver pres la decisió de deixar-ho tot i marxar.

Entenc perfectament la bona acollida d'aquest escriptor napolità, el qual ha estat nomenat "escriptor de la dècada" per Il Corriere de la Sera.

Potser ha estat l'entorn marítim d'aquests dies que m'ha fet assaborir amb tota la seva plenitud el contingut d'aquest llibre. És una petita gran joia d'un autor de la nostra cultura.

L'Alguer - Panoràmica

***