Artigas, L'home del foc

Als que ens agrada l'art de la ceràmica, hem gaudit força amb l'exposició a la casa Milà, de l'obra de'n Josep Llorens Artigas, un dels noms més destacats de la ceràmica europea del segle XX.

La tècnica que va emprar aquest ilustre català universal, va ser de renovació d'aquest art mil·lenari de la ceràmica de torn, que a Occident havia quedat relegada a l'àmbit de les arts aplicades, i l'elevà al nivell del gran art de la ceràmica oriental, fins al punt d'aconseguir que, a l'inici dels anys trenta, museus d'art com el Metropolitan de Nova York o el Museu d'Art Modern de Barcelona, adquirissin per primera vegada peces de ceràmica contemporània, per la qual cosa el nom de Josep Llorens Artigas ha travessat fronteres.

Sense cap tipus d'exhibicionisme, aquest artista treballava amb les seves peces, coent-les en forns a partir de 1200º que eren els que la tècnica oriental feia servir per coure la ceràmica. Aquests forns, va haver de fabricar-se'ls ell mateix al seu taller de Gallifa on va haver d'adquirir una masia, després de les queixes dels veïns del barri de Sant Gervasi on vivia. Els forns de la mediterrània que s'empraven per la cuita, coïen a 1000º.

"Les formes de les meves ceràmiques son les formes derivades del torn del terrisser, i són les de sempre: les dels pobles primitius i les que s'han tornejat en totes les civilitzacions (la grega, la romana, la renaixentista, etc), encara que per elles mateixes no constitueixin una representació d'aquestes civilitzacions" J.LL.A.

Clar de lluna

L'exposició compta amb més de cent cinquanta peces, gairebé totes procedents de col·leccions particulars. Es poden veure cronològicament, des del gerro anomenat Clar de lluna (1927), considerat pel mateix autor una "obra mestra", fins a les darreres peces enfornades a principis dels anys setanta.

L'obra d'Artigues, cuita lentament al foc de llenya, que per ell era la base de l'ofici, es caracteritza per la sencillesa d'unes formes hereves de la tradició. Vasos monocroms amb pigments preparats per a cada un. El seu eslògan era "Fer de cada peça una obra única".  

L'artista va treballar amb diàleg obert amb el seu gran amic Joan Miró. Els va unir una gran amistat i van col·laborar en grans murals on Miró va donar curs a la seva fantasia. Podem contemplar aquestes col·laboracions en el mural de la Terminal B de l'Aeroport del Prat a Barcelona, que dóna la benvinguda als visitants, i també el mur del Sol i de la Lluna a la seu del centre UNESCO de París, entre d'altres.

Per acabar, voldria fer esment a l'austeritat de l'exposició, que amb materials naturals i simples, aconsegueix donar una calidesa molt d'acord amb les peces que s'exposen, les quals mereixen ser presentades amb l'exquisidesa ambiental que l'0bra requereix.

***