Aposta per un canvi tècnic en un context de crisi

En el darrer apunt parlava de baguls de l'àvia i ves per on, justament el divendres en vaig veure de força curiosos folrats amb les teles de cotó estampades, conegudes amb el nom d'indianes. Aquell comerç, provinent de l'Àsia, va fer ressorgir als catalans de les cendres de la derrota del 1714, i va ser els orígens de la Barcelona industrial.

Una passejada per l'Exposició del Saló del Tinell, amb el títol Indianes 1736-1847, ens explica del canvi que va experimentar la societat barcelonina de meitat del segle XVIII quan comerciants, botiguers i menestrals van impulsar la "indústria nova" i entre 1736 i 1738 van apareixer les primeres iniciatives empresarials per la integració de la ciutat en el gran comerç internacional. La clau de l'èxit va ser l'exportació d'aguardents i la implantació d'una nova activitat econòmica: la manufactura d'indianes.

Aquell cotó estampat va suposar una veritable revolució en el món de la indústria tèxtil tradicional. Va canviar la forma de vestir, les decoracions de la llar i també la manera d'organitzar el treball en les fàbriques manufactureres deixant de banda els vells sistemes artesanals.

Sala d'estampació d'indianes de la manufactura Wetter et Cie. Orange, 1765. Fragment pintura

La mediterrània va ser un corredor de cotó, que des de Surat (Índia) passant per Alep (Síria) i Marsella, arribava al port de Barcelona on s'estampaven les teles i es comerciaven cap al nord d'Europa, als EE.UU., i a l'Amèrica espanyola. Aquesta expansió comercial va donar lloc a una gran implantació de fàbriques a la ciutat, les quals es van anar extenent cap a Gràcia, Sant Martí i Sants abans de la seva integració a la capital.

 És molt didàctica l'exposició. Ens mostra amb gravats i pintures la geografia de l'època, com aquesta vista des del port que es veuen les fàbriques de vapor fumejant de l'interior de la ciutat.

Vista de Barcelona des del port, que mostra les fàbriques de vapor de l'interior de la ciutat. 1856

En la mostra també s'exhibeix en un audiovisual el que va representar la construcció de tantes fàbriques dins la muralla barcelonina, la qual cosa va comportar problemes de salut als ciutadans que vivien força atapeïts també per motius d'increment de gent vinguda d'arreu per treballar-hi. A partir d'això es va començar a pensar en l'enderrocament del circuït amurallat per expandir l'espai urbà.

Això va comportar molts enfrontaments (veure wikipèdia). Finalment es va començar a materialitzar amb el Pla Cerdà el 1859.

Ignoro si la iniciativa de muntar aquesta exposició d'un esdeveniment històric del segles XVIII i XIX, ha estat per aprofitar-ne la difusió en el moment de crisi en el qual estem vivint o bé ha estat una casualitat, però m'ha agradat especialment que justament ara se'n parli d'aquella remuntada. La burgesia catalana de l'època va fer front amb la seva empenta a uns moments especialment difícils d'una desfeta bèlica. Es va lograr una renovació i Barcelona es va convertir en una de les principals ciutats manufactureres del continent europeu. Més endavant les guerres en què es va veure implicada Espanya entre 1797 i 1814 van abocar la manufactura d'indianes a la crisi. La pèrdua dels mercats exteriors va obligar als empresaris cotoners a la reestructuració productiva i comercial. Es van introduir a Barcelona, màquines de filar angleses, i així va començar el procés de mecanització que després de la Guerra del Francès va continuar amb l'adopció del cilindre d'estampar i del teler mecànic.

Fent paral·lelisme amb la nostra crisi del segle XXI, i malgrat que el mercat global actual és d'una especial complexitat, no dubto que els emprenedors catalans tindran suficient talent com per fer-nos sortir d'aquest atzucac, i si per això hem de fer-ho sense ajuda espanyola, no ens ho hem de pensar dues vegades.

***