dilluns, 18 de juny de 2012

Mosqueters

Publico aquest apunt després d'una setmana d'haver presenciat l'obra teatral a l'espai de la Biblioteca de Catalunya. Vaig deixar escrites les meves impressions les quals tenia molt fresques, atès que preveia estar uns dies sense activitat blocaire.

Feia dies que teniem les entrades comprades per por de que s'exhaurissin i també perquè ens agrada aconseguir una bona localitat. El teatre ens agrada veure'l a prop (mai però, a primera fila). El treball dels actors ens és gratificant veure'l a una distància prudencial que es pugui percebre la gestualitat i la dicció, i en en el cas del Cyrano de Bergerac amb traducció de'n Xavier Bru de Sala i el protagonisme de'n Pere Arquillué, era un estímul que convidava a no deixar-s'ho escapar.

El marc dels baixos de l'Antic Hospital de la Santa Creu, en el qual ja s'han representat altres obres clàssiques, és un indret idoni que amb pocs recursos, els resultats escènics són òptims, sempre i quan l'espai del públic sigui ben estudiat per aconseguir aquests resultats. Aquesta vegada vaig trobar però que la idea no habia estat del tot reexida. L'acumulació de públic en un angle de l'espai, fa que en algunes escenes que es desenvolupen a l'angle contrari, quedin poc aconseguides, malgrat que els actors tot i que ben dirigits, es vagin traslladant d'un costat a l'altre contínuament.

Em va decebre l'escena del balcó, la qual allunyada del públic, (la ubicació de la qual comprenc perfectament, doncs s'aprofita la porta de l'entrada al recinte per construir-hi el decorat d'un pis al damunt), no deixa gaudir plenament als assistents d'aquest moment especial de l'obra, ja que la foscor imperant també ho priva.

Res a dir de la posada en escena de les espases. Un bon treball dels preparadors. També vaig trobar excel·lent les escenes de la segona part dins el convent. L'espai natural del sostre i finestrals, no necessita decorat. La il·luminació dels moments finals és esplèndida, malgrat que una vegada més la escenificació del Cyrano en els seus darrers moments, quedi una mica allunyada de l'auditori.


Després d'haver vist representar aquest personatge al cinema per en Gérard Depardieu i també al teatre per en Josep M.Flotats, res té a envejar en Pere Arquillué d'aquells dos grans actors. La seva interpretació és extraordinària i després de tants anys, ha aconseguit un repte immens. He de dir en el seu favor que no sóc gens amant del treball de les obres clàssiques de'n Flotats, mai m'ha agradat la seva dicció sobreactuada, això si, prefereixo haver-lo vist interpretant obres contemporànies.  

 
...Trobar belles orelles de ruc, llargues i tristes?
O viure amb l'objectiu de sortir a les revistes?
Calcular, esporuguit davant d'un anatema?
Anar a fer una visita en comptes d'un poema?
Relligar els aprovats o fer-me presentar?
No, gràcies... no... no! Més m'estimo cantar,
entrar, sortir, ballar, ser sol... sentir-me viure,
mirar amb el cap ben alt, parlar fort, i ser lliure;
anar amb el barret tort, contemplar l'univers,
per un sí o per un no, barallar-me... o fer un vers!


Molt de gust, jo Cyrano, i vinc de Bergerac.



 ***


2 comentaris:

Josep M.Cortina ha dit...

Jo també he vist l'obra i comparteixo plenament els teus comentaris

Josep M.Cortina ha dit...

Jo també he vist l'obra i comparteixo plenament els teus comentaris.